La fi d'esquerra, l'inici de la independència (2)

Resseguint el tema ja publicat al meu post sobre la fi d'esquerra, i donat que els aconteixements de la guerra civil oberta a Esquerra s'estan succeint amb celeritat, cosa que era normal, un s'ha de plantejar certes coses i em pregunto com esquerra ha arribat a aquesta crisi...i sobre el meu partit , jo penso...

1.- Esquerra, com a militant que sóc, no em dona les garanties que jo cerco políticament, i que no és més que l'independència.

2.- Decepció de pertànyer a un partit , el qual fa d'eslògans com el recent de "cap a l'independència", i que són simple i purament , populismes.

3.- Amargura de veure com la cúpula directiva no ha fet cas a la base, i l'ha manipulat a la seva conveniència, per tal de fer veure que som un partit democràtic.

4.- Profunda decepció d'uns polítics, que s'han dedicat a fer del seu seient/escó/regiduria...un modus videndi, i com a tal, només s'han dedicat a defensar un sou professional.

5.- El poder, l'hem tastat, l'hem assaborit, i ara no el volem deixar, això ha donat com a fruït, patètiques baralles internes per fer-se amb el control del partit o baralles per si deixo o no deixo el tripartit 2 , deixant per terra l'imatge de partit unit.

6.-Ens hem carregat, entre la gent de fora i també la de dintre, Carod Rovira, autèntic arquitecte de la nova esquerra i que representava un futur del Catalanisme i d'esquerra ( als resultats electorals em remeto ), aquest punt, però , requerirà un post dedicat...

A conseqüència d'això , entre d'altres coses hem arribat al cap del carrer, i tal i com era d'esperar això s'ha trencat, ara sembla que hi ha una nova estel al firmament, anomenada reagrupament.cat.

Tampoc crec que ens hem de deixar entabanar amb el primer flautista que toca la melodia que volem sentir, és un temps per trencar, correcte, però també per pensar què fem, potser és hora d'altre alternatives que ja fa temps que estan treballant per projectes independentistes com les CUP.

Companys, és temps de meditar, es temps d' ara més que mai d'apostar per l'independència, és l'hora de Catalunya.

Salut i república.

Radicalisme Cristià (aquest si està permés, clar )

Aquesta setmana he rebut un email, on explica amb quatre exemples la radicalització del integrisme cristià, si teniu 5 minuts, si us plau llegiu-vos aquest document, molt interessant, moltes gràcies Wata Tsu

Laura Schlessinger es una conocida locutora de radio de los Estados Unidos que tiene un programa en el que da consejos en directo a los oyentes que llaman por teléfono.
Recientemente saltó la polémica (y más cuando se mezclan temas de religión y homosexualidad, donde cada persona interpreta lo que dice Dios y la Biblia de una manera distinta), cuando la presentadora atacó a los homosexuales.
Esta locutora ha dicho recientemente que la homosexualidad es una abominación, ya que así lo indica la Biblia en el Levítico, versículos 18:22, y por tanto no puede ser consentida bajo ninguna circunstancia.

Lo que a continuación transcribimos es una carta abierta dirigida a la Dra. Laura escrita por un residente en los Estados Unidos, que ha sido hecha pública en Internet (no tiene desperdicio):

"Querida Dra. Laura:
Gracias por dedicar tantos esfuerzos a educar a la gente en la Ley de Dios.
Yo mismo he aprendido muchísimo de su programa de radio e intento compartir mis conocimientos con todas las personas con las que me es posible. Por ejemplo, cuando alguien intenta defender el estilo de vida homosexual me limito tan sólo a recordarle que el Levítico, en sus versículos 18:22, establece claramente que la homosexualidad es una abominación. Punto final.
De todas formas, necesito algún consejo adicional de su parte respecto a algunas otras leyes bíblicas en concreto y cómo cumplirlas:
Me gustaría vender a mi hermana como esclava, tal y como indica el Éxodo, 21:7. En los tiempos que vivimos, ¿qué precio piensa que sería el más adecuado?
El Levítico, 25:44, establece que puedo poseer esclavos, tanto varones como hembras, mientras sean adquiridos en naciones vecinas. Un amigo mío asegura que esto es aplicable a los mejicanos, pero no a los canadienses. ¿Me podría aclarar este punto? ¿Por qué no puedo poseer canadienses?

Sé que no estoy autorizado a tener contacto con ninguna mujer mientras esté en su período de impureza menstrual (Lev 5:19-24). El problema que se me plantea es el siguiente: ¿cómo puedo saber si lo están o no? He intentado preguntarlo, pero bastantes mujeres se sienten ofendidas.
Tengo un vecino que insiste en trabajar en el sábado. El Éxodo 35:2, claramente establece que ha de recibir la pena de muerte. ¿Estoy moralmente obligado a matarlo yo mismo? ¿Me podría apañar usted este tema de alguna manera?

En el Levítico 21:20, se establece que uno no puede acercarse al altar de Dios si tiene un defecto en la vista. He de confesar que necesito gafas para leer. ¿Mi agudeza visual tiene que ser del 100%? ¿Se puede relajar un poco esta condición?
La mayoría de mis amigos (varones) llevan el pelo arreglado y bien cortado, incluso en la zona de las sienes a pesar de que esto está expresamente prohibido por el levítico, 19:27. ¿Cómo han de morir?

Sé gracias al Levítico, 11:6-8, que tocar la piel de un cerdo muerto me convierte en impuro. Aún así, ¿puedo continuar jugando al fútbol si me pongo guantes?
Mi tío tiene una granja. Incumple lo que se dice en el Levítico 19:19, ya que planta dos cultivos distintos en el mismo campo, y también lo incumple su mujer, ya que lleva prendas hechas de dos tipos de tejido diferentes (algodón y poliéster). Él, además, se pasa el día maldiciendo y blasfemando.

¿Es realmente necesario llevar a cabo el engorroso procedimiento de reunir a todos los habitantes del pueblo para lapidarlos? (Lev 24:10-16). ¿No podríamos sencillamente quemarlos vivos en una reunión familiar privada, como se hace con la gente que duerme con sus parientes políticos? (Lev 20:14). Sé que usted ha estudiado estos asuntos con gran profundidad, así que confío plenamente en su ayuda.

Gracias de nuevo por recordarnos que la palabra de Dios es eterna e inmutable.

El llibre del Sant Jordi.....

Fent referència al comentari del Raimon al meu darrer post, de comentar el "nostre" llibre de Sant Jordi, a mi m'ha caigut, Crònica de la independència, de Patrícia Babancho, una periodista argentia que fa 27 anys que viu a Catalunya.

L'he fullejat una mica i pinta bé, i la temàtica, enlluernadora, esperençadora i sommiadora, és la crònica de la independència de Catalunya explicada 30 després, ja farem el post corresponent.

Aprofito per comentar , i torno a estar de cel-lebracions, que ja porta aquest humil i senzill bloc , 5000 visites, moltes gràcies a tots i totes.

Diada de llibres i roses

Per al meu post numero 100, quina millor diada que aquesta, la diada de Sant Jordi.

Us desitjo a tots i totes un molt bon Sant Jordi.

La fi d'esquerra, l'inici de la independència

A cop calent, sembla que en Carretero trira pel dret, i ben fet que fà, encara que no sóc del paré de radicalitzar les coses, si tinc clara una cosa, vull l'indepèndencia del meu país, i Esquerra, la qual sóc militant ,no em dona aquesta possiblitat.

Els dirigents d'Esquerra que estan al govern, s'han instal-lat amb la comoditat de convertir-se en burucràtes al servei d'Espanya , sense manies, això sí, quan s'han de buscar vots, trobem la paraula indepedència, que això ven més.

Poder eternitzar en el debat si independència sí o independència no, però tampoc sen's ha sapigut vendre un federalisme real i eficaç, i sempre he cregut que Esquerra, havia de liderar aquest debat sobre un sí.

Avui han obert les portes a Carretero per buscar un altre espai, l'espai de la independència, i potser és l'hora de fer-ho, obrint les portes a aquest senyor, ens estàn obrin les portes a molts i molts militants que si que creiem en la independència, aquesta que Esquerra avui rebutja.

La peste ( Albert Camús)

Per descontaminar-nos d'aquesta tormentosa setmana política de males intencions que es propragen com una malaltia, com per exemple, la pesta, vull, i retorno amb la idea de anar comentant llibres llegits amb pausa i tranquil-litat, i ho faig amb una obra del premi nobel Albert Camús, La Peste, (que bé que enganxo els temes...)

Situada a la ciutat Argelina d'Oràn, el protagonista és un metge que veu desbordat per un misteriós cas de pesta, als mitjans del segle XX. Poc a poc, la ciutat és veu contagiada per aquesta plaga, que va matant part de la ciutat, on el protagonista, ha de superar l'esforç humà que ha de fer per poder treballar diàriament sense descans per poder cuidar i curar a la gent, i poc a poc també als seus coneguts.
Història on flora la solidaritat en moments tràgics per tot un col-lectiu, en aquest cas una ciutat, i on com sempre les imposicions governamentals per tal de controlar aquesta plaga, no són del tot ben rebudes ni per la ciutat ni per la comunitat de metges.

D'Albert Camús, destacar la seva gran influència per a molts autors, premiat amb el Nobel de literatura al 1957.

La nova Ministra d'INcultura

Zataplasma, l'ha tornat a liar amb els nous nomenaments de ministres.

Ha tornat a demostrar que no té cap respecte per Catalunya, i que no l'importem gaire, per no dir gens ni mica.

Donats el nous nomenaments, ara s'ha de tornar a renegociar o reconduir el tema del estatut.Ens ha colat un interlocutor, Chaves, un baró del Socialime ranci i Espanyolista.

Però el més espectacular és la nova Ministra de Cultura, Angeles González Sinde.
Anem per pams, a les Espanyes, estan que trinen amb aquesta senyora, s'han creat moviments a la xarxa per foter-la fóra ja ( facebook,twitter...), és una declarada i apassionada del cànon, i està en contra d'internet ( això és ser una persona actual).

Una mica de currículum de la senyora: Ex-redactora de Cosmopolitan, ex-presidenta de ALMA (sindicat de guionistes) y de la Academia de Cine.

Referent a la xarxa, el canon i tot el que envolta la xarxa, una de les grans icones del segle XXI, ha declarat això:
Disposada a acabar amb el P2P... " El canon no es suficiente, hay que actuar en la línea d Francia" , declarava.

També ha arribat a dir , que avui en dia, no és necessiten ADSL d'alta velocitat, i tota la gent que ho té, són uns pirates.

També declara que per culpa d'internet i el cinema USA , el cinema espanyol ha baixat un 50% la facturació a guixetes, home jo aquí en aquest cas , senyora ministra remarcaria que la mala qualitat del cinema espanyol, tindria la culpa, i li recordo que el cinema Espanyol ha obtingut més diners públics, 85 milions d'Euros , que no pas el que pot recaptar, que no està malament, no?

Continuem amb els seus pensaments, i per ser ministra de cultura, no està gens malament ser Taurina, i orgullosa de ser-ho, faltaria menys, com a bona Espanyola, que hi ha més cultural,patrio, castizo i Español que la tortura d'un brau, olé,olé i olé nuestra Ministra.

Però del que primer em vaig assabentar d'aquesta ministra és que va ser una de les signants del Manifiesto por la lengua común, un fet que no tindria més rellevància que la té, que de fet tots els signants d'aquest document, són gent aliena a la realitat cultural i lingüística de Catalanya o Euskadi, menys l'innombrable del amargat del Albert Boedella.

El que vull dir amb això és que per ser ministra de Cultura s'ha de tenir una mica més de currículum, sinó després passen coses com aquestes, que una ministra ha signat un document en contra d'una llengua coma la catalana, que resulta que ella ha de defensar com a Ministra que és.

Està bé donar càrrecs a persones vinculades al món del cinema, com a part integradora de la cultura, però hauriem de mirar una mica més ample, quan donem càrrecs ministerials, i persones com la Sra.Angeles González Sindes, són un perill per la nova cultura, la literatura, les llengües i fins i tot per al cinema.

Nous horitzons

Sempre he admirat al poble Basc, m'agrada molt Euskalerria, i m'agrada aquest bon rotllo entre catalans i Bascos.M'agrada la seva gent, els seus paisatges, la seva inteligible i misteriosa llengua, els nons dels pobles, la seva cultura del esforç...
Però, a data d'avui, i dels propers anys ,el que els espera no m'agrada, i no m'agradaria gens estar a la pell dels bascos amb aquest panorama ,no m'agrada el panorama polític que pinta a Euskaleria, fa por.
Fa por com dos partits totalment oposats, s'uneixen sense cap mena de angunies per destroçar al nacionalisme, un nacionalisme que és l'identitat d'un país, en aquest cas el de Euskadi, per molt quels pesi als Espanyolistes.
Fa por, perque això és l'inici, i aqui , potser també podria passar,no és una idea disparatada, no vec diferència a nivell politic Català entre un Montilla, Sanchez-Camacho, Joan Ferran, Daniel Sirena, Zaragoza, ...per tant una qualició PSC-PPC.
El Nacionalisme, es una malaltia per l'estat Espanyol, ja sigui del PSOE O del PP.

Són centralistes, no entenen res mes que el centralisme ranci i radial de la españa que passa per Madrid.
No ens han tingut mai respecte, ni per la nostra cultura ni per la nostra mil-lenaria llengua, ni per la nostra tràgica i heroica història.
No volen que una llengua com el Català o l'Euskera sorti de les quetre parets que marca el seu territori, prohibit exportar aquestes llengües a Europa.
Es vincula ràpidament i sense miraments al nacionalisme amb el radicalisme o la Kale-Borroka i és llança "merda" a qualsevol polític-democràtic que aboga per la via nacionalista i se'l Cataloga de Radical i amics del terrorisme, Ibarretxe,Carod-Rovira...
Insulten la nostra llengua i la nostra vida diària, quan és diu que l'Espanyol està desapareixent a Catalunya o Euskadi, amb barbaritats dignes del més inculte i cafre dels analfabets.Quants diaris hi ha amb Català i quants amb Espanyol ? Quantes pel-licules al cinema pots veure amb Català? Quants funcionaris Catalans són castellano-parlatnt?En quin idioma has de parlat si vols que t'entenguin per Barcelona i rodalies?

Sóc Nacionalista Català, independentista, vull una Catalunya fóra d'Espanya i això vull que ho decidim els Catalans, o a cas el meu veí tria els mobles que fico a casa?No vull aquest canvi amb violència, ni amb sang, però suposo que pel fet de voler l'independència del meu país Catalunya, estic catalogat com a Independentista Radical amigo del terrorismo, però tant és, com jo és sent centenars de milers de persones a Catalunya i a Euskaleria
Visca Catalunya lliure , Gora Euskalerria