Petita crònica d'un professor de secundària

dimarts, de setembre 02, 2008, Posted by Albert, 12 Comments


L'estiu , com no , és època , per poder llegir una mica més, aquestes vacances ha caigut a les meves mans casualment un llibre molt interessant, Petita crònica d'un professor de secundària, del jove escriptor Toni Sala.
No sóc docent, però, tinc la sort de tindre al meu entorn familiar , tot un regitzell de mestres i professors.Fa anys que conec el complicat món de l'ensanyent, sobretot si ets un professor subtitut, i aquest llibre és tot un exemple de la vivència d'un professor substitut.
Recomano la lectura d'aquest llibre, ja que penso que estem obligats a conèixer , i si és de primera mà millor, com funciona la docència al nostre país, vital per el desenvolupament d'un país.
Encara que no estiguis en contacte directe amb l'ensenyament , d'una forma o d'una altra, o si no és avui serà en un futur, sempre tindrem proper l'ensenyamant, amb un fill , un nebot...
Avui en dia els professors, tenen un mala fama, de viure molt bé, i treballar poques hores, res més lluny de la dura realitat, el món del ensenyament ha canviat moltissim en només 15 anys, així doncs amb les vivències d'aquest autor, que podrien ser la de qualsevol del milers de professores i professors que roden per Catalunya, podreu endinsar-vos un xic més en aquest món.
Aquest seria el resum del llibre:
Petita crònica d'un professor a secundària és exactament allò que indica el seu títol: el relat dels fets que, al llarg d'un curs, omplen la vida laboral d' una persona que treballa ensenyant en un institut. Aquest relat, doncs, ens ofereix un testimoni de primera mà, viscut i assumit, del que suposa per a un professor- de llengua i literaria catalanes, per exemple- exercir el seu oficie en un centre públic d'ensenyament secundari, avui i en aquest país

12 Comments

Mikel @ dimecres, 03 de setembre, 2008

jo tambe tinc professors a l' entorn proper , els meus sogres sense anar mes lluny i reconec que es força dur , pero tambe has de reconeixer que els horaris son d' escandol eh? ;-)

Albert @ dimecres, 03 de setembre, 2008

Si, es clar, sobretot si ho compares amb la gran majoria que treballem al sector privat, 8h al dia ( que sempre fas mes), 4 setmanes de vacances a l'any...està clarissim, però penso que hi ha funcionaris que viuen molt millor encara, i que poca implicació tenen amb la feina, (lease Mossos)

Ferran @ dimecres, 03 de setembre, 2008

Penso que aquells que acusen els professors de "treballar poc", "tenir massa vacances" i perles per l'estil és que mai s'han posat davant d'un grup de 30 adolescents, dos o tres cops per setmana durant nou mesos. Treballar més hores i fer menys vacances de les que fan, simplement, acabaria amb ells.

Professor? Ni mort! Tot el meu respecte per ells.

Salut.

Mar Roca i Sol @ dijous, 04 de setembre, 2008

A diferencia del que pensa molta gent jo crec que avui en dia la feina de la docència és realment dificil.
Abans el mestre igual que el capellà i el metge eren institucions, avui la realitat es un altre.
El capellà li falten clients.
El metge té un botó sota la taula perquè corre perill en moltes de les seves visites.
I els mestres tenen un parcal molt dificil de plomar. Avui en dia no és cap ganga us ho puc ben assegurar. Jo no sóc mestre però he fet diferents tertúlies amb ells i tots es troben amb un mateix fil conductor, la falta de respecte no tan sols per part dels alummens aquí i tenim que sumar alguns pares.
Llegiré aquest llibre.

Anònim @ dijous, 04 de setembre, 2008

Jo sí que sóc profe i me'n alegro que quedi gent que se'n faci càrreg de la pressió amb la que hem de treballar dia sí, dia també.
Els horaris són bons i les vacances són les millors; però quan has de treballar a 200Km de casa, pagar una hipoteca, un lloguer, benzina, peatges... vaja la realitat de qualsevol que hagi treballat pel departament d'educació; i anar voltant per diversos centres al llarg del curs, és dur. I els que malgrat tot aixó seguim en la professió potser sí que voldriem , si més no, més suport per part de la societat.

Té la mà Maria - Reus @ divendres, 05 de setembre, 2008

gràcies per deixar el comentari al meu blog, entro i visito el teu que el trobo força interesant, sobretot el viatge a Sicilia, viatge pendent per mi.

He anotat el llibre per comprar-lo

una abraçada des de Reus

Julen_Arké @ dissabte, 06 de setembre, 2008

Dura vida la del docent...però els qui em triat això, suposo que es per que ens va la marxa!
P.D.:A veure si cau aquest llibre a les meves mans! ^^

Té la mà Maria - Reus @ dissabte, 06 de setembre, 2008

faig el mateix amb el teu, ens mantenim en contacte

salut !!

Albert @ dilluns, 08 de setembre, 2008

Eii, Julen , el servei de prestec de llibres de casa meva , em diu que tinc el llibre prestat, un cop estigui lliure, te'l passo.

Martín L. @ dimarts, 09 de setembre, 2008

No és fàcil la vida d'un professor avui en dia, i molt menys els d'institut a grans ciutats, per moltes vacances que gaudeixin no són pocs els que han de passar per baixes laborals per culpa de depressió, extres, ansietat, etc... si els pares amb fills problemàtics o passen malament, us podeu fer càrrec que és tenir més d'un alumne rebotat; qui no coneix a algú que s'hagi mofat a la descarada del seu professor?, però, també existeix la creu, professors que podrien ser qualificats de veritables tirans, perquè, qui no ha sentit mai algun fet d'algun professor que s'ha liat a cops de puny amb algun alumne? de l'Escola del Treball en sé una història de no fa tant.
Una societat amb valors equivocats, amb manca de respecte per tot i errades pressions envers l'individu per ser sempre els millors amb tot, està fent perdre el concepte de grup i societat democràtica, per donar pas a la societat individualista del "Jo primer peti qui peti i ningú és qui per mana'm". Concepte molt errat quan el primer que ha fallat ha estat l'educació amb general, la bàsica i la dels coneixements.
No he llegit el llibre, però, hi haurien d'haver més d'aquest tipus per fer saltar l'alarma i donar el toc on convingui per fer-nos entendre que ens estem equivocant i això així no ha de durar.

Mar Roca i Sol @ dimecres, 10 de setembre, 2008

Bones de nou,
et visito per donar-te les gràcies. Avui us he dedica un petit document en format vídeo fet amb bones intencions i per tenir un record d'aquests dies.
Ens llegim els propers dies. Prometo entra en calma als blogs adherits i fer una bona ullada. Tenim u nivell molt alt a Catalunya amb els blogs.
Per cert et deixo aquí el correu per aquells que s'han adherit i que jo no en tinc constància per tal de fer l'enllaç. 100anysdestelada@gmail.com
Moltes gràcies.
Muakisssssssssssssssss

Babunski @ dijous, 11 de setembre, 2008

Doncs jo sóc profe i estic molt content de ser-ho. Dels meus 2 mesos de vacances a l'estiu, de les de Nadal, de Setmana Santa, dels ponts i dels festius de lliure disposició.

Tots aquells que critiquen les nostres vacances, que canviïn de feina.