La nostra senyera

dimecres, de setembre 10, 2008, Posted by Albert, 11 Comments


Avui és el dia, i aquesta és la nostra, i encara que a molta gent, li dolgui, aquestos són els nostres semtiments.

Visca Catalunya Lliure

11 Comments

Babunski @ dijous, 11 de setembre, 2008

Ja la tinc penjada al balcó. Des de les 9 del vespre.

I a Alguaire a les 9:00 del matí acte comarcal d'ERC al Segrià. Amb estelada gegant que penjarà des del Sagrat Cor.

Martín L. @ dijous, 11 de setembre, 2008

Tot i que a mi, amb particular, ni cap Bandera, ni cap Símbol, ni cap Himne em farà aixecar... Salut i República!.
Feliç aniversari Estelada i que sempre et conservis tant jove i que continuïs per la Via de la No Violència.

Albert @ dijous, 11 de setembre, 2008

Depen com considerem la nostra senyera, jo NO la considrero un simbol de fetixime, si no un simbol i una identificació del meu país, crec que hom es sent identificat amb quelcom, potser no amb una senyera, ni un país, però si amb un estil de vida, uns pensaments....sempre hiha quelcom, ningú va per la vida sense un rumb ni un horitzó, sigui quin sigui....

Avui, a les 9:00 del matí i desde la la una de la matinada , a casa meva a torefarrera, encara tenia que sentir els millons de decibels de la "rave party", que paga i organitza als farloperos de les comarques el nostre majestuòs ajuntament.
Això de les cel-lebraciosn va per contrades, un fan actes patriotics, mentes que altres ajuntaments aprofiten les festes, per pensar com poder robar més diners i fer artimanyes i xanxullos urbanistics....en fi...es lo que ens toca veure....

Ferran @ dijous, 11 de setembre, 2008

Aquest matí he estat a l'acte al Parc de la Ciutadella de Barcelona (sóc aquí uns dies, de vacances). La pell de gallina, se'm posa quan escolto l'himne del meu país i veig hisar la nostra bandera.

Visca Catalunya!

Manel Escribà @ divendres, 12 de setembre, 2008

Avui ja és 12 de setembre: una bona data per continuar treballant i lluitant (pacíficament) per la llibertat del nostre poble i del nostre país.

Visca Catalunya lliure!!!

zel @ divendres, 12 de setembre, 2008

Si els dol, tenen problemes, a nosaltros no ens dol pas...
Visca la terra, lliure, solidària acollidora i nostra!

_MeiA_ @ dimarts, 16 de setembre, 2008

jo cada 11 de setembre i cada 23 d'abril, la meva senyera penja del balcó

petons!

Martín L. @ dimarts, 16 de setembre, 2008

Tothom, diguin el que diguin, és ben lliure de simbolitzar com vulgui, i amb el que vulgui, els seus sentiments... allò que per uns es quelcom irrellevant (com per exemple uns guants blancs) per altres amaga tot una simbologia a respectar, i el sol fet que per algú algun objecte, acte o cançó, l'identifiqui, per mi ja es digne de tot el meu respecte perquè vull entendre i entenc que significa aquest símbol per la resta de persones que senten igual. Si es vol ser respectat, s'ha d'aprendre a respectar els dels altres, o com a molt, ignorar-ho si de debò no significa res, en el precís moment que es dona importància a alguna cosa, es que ens afecta malgrat la nostra negativa constant. L'oblid fa mal, molt de mal, que parlin de tu, ni que sigui malament, et dona molta força, cada cop més...
Jo estimo el poble de Catalunya, jo soc catalana, però, el bocí de terra no em diu res, es quelcom material que avui la tens i demà no, avui vius aquí i demà ves a saber on!, per mi el que compte per sobre de res és la seva gent, estigui aquí o a Honolulu, com a històrica nació i sobretot com a persones ens mereixem un respecte.
Per això a mi cap símbol em farà aixecar, tant si es vol com si no es vol seré catalana arreu del món, això ningú m'ho podrà manllevar mai, jo ja soc independent, no necessito cap paper que m'ho confirmi, tant sol lluitaré amb les paraules, fets pacífics i coherents, i la constància perquè el meu poble sigui respectat sobre el boci de terra on es trobi en qualsevol moment.
Et demano disculpes pel totxo, però, es que vull que m'entenguis com jo t'entenc i et respecto a tu i tots els que sentiu com tu. Cada qual estima Catalunya a la seva manera, fins i tot els del PPC i d'altres semblants. Tot i estar rotundament amb contra, també s'els pot arribar a entendre.

Albert @ dimecres, 17 de setembre, 2008

Moltes gràcies per el teu comentari, ja saps que no m'agraden les teves intenses explicacions.
Bé, discrepo , tothom és sent identificat amb quelcom, amb aquell boci de terra, que es teu, i no vols que el trepitjin,tu dius que et sents catalana , i que això és un boci de terra i prou, penso doncs que la teva manera de sentir-te catalana i la meva no tenen res a veure, això és com l'estimar a una persona, un pot ser molt carinyòs , molt tendre, i la parella gens, però tots dos s'estimen, però està clar qui dels dos dona mes...no creus?¿? ¿
He nascut a Catalunya, les meves arrels son catalanes, per tant em sento identificat amb aquesta terra, que tanta gent a llarg de la nostra història ha volgut malament.
No puc separar les coses, per mi qui no és sent catalanista , no és catala, serà espanyol o el que vulgui ,totalment respectable, però no és català, si més no , com jo entenc el catalanisme..

Martín L. @ divendres, 19 de setembre, 2008

Són dos formes diferents d'estimar Catalunya, es clar, però, si el canvi climàtic fa pujar el nivell del mar i Cervera, a la fi, gaudeix d'un fabulós Port Marítim, de què et serveix una terra de la teva propietat sota el mar?... Vet aquí la gran diferència del teu respectat catalanisme de terra i persones, i el meu catalanisme de les persones allà onsevulla que es trobin. I mai afirmaré que és millor el meu que el teu perquè son ben diferents ni que estimin a la mateixa parella.
Perdona per allargam, però, no em molestaria pas si no et plau penjar el meus comentaris, sabent que els has llegit tinc prou.

Albert @ divendres, 19 de setembre, 2008

Faltaria mes , tots els comentaris es mereixen estar al blog, i mes els teus.....