Vam arribar a Agrigento, vorejant la linea del mar, aquell dia era Ferroagosto (15 d'agost) , és una data que Itàlia tanca per festiu, i quan dic tanca ,vull dir tanca.
A l'arribar a la ciutat d' Agrigento vam trobar una ciutat , deserta, nua de gent, sense l'ànima de l'humanitat que li dona caliu, de fet ni tant sols les esglèsies estaven obertes.
Vam poder dinar, gràcies a les indicacions que ens va donar l'hostaler ( i molt bé ,per cert ) , un restaurant , al costat de l'estació de trens, molt aprop del nostre hotel, que eren dels pocs, per no dir l'únic que romania obert.
De la ciutat d'Agrigento, i de fet de Sicília , es parada obligatòria la Vall dels Temples, un conjunt de runes , temples i santuaris del segle V a.c, dedicats a diferents deus com Zeus, Heras...
Agrigento, va ser en el passat una gran ciutat, va arribar a comptar amb 200.000 habitants, avui n'hi té una quarta part. La veritat , un pot dir que són un munió de pedres, antigues i brutes, però estant allà, trepitjat aquell paratge , es pot observar la història, fins i tot es pot ensumar. Aquelles runes són el passat d'una època gloriosa, avui inertes, que poden ser observades amb la tranquil·litat actual d'un temps de pau, tot el contrari d'aquelles èpoques passades.
El viatge va continuar direcció Catània, i davant nostre, majestuós i donant-nos la benvinguda a la regió vam trobar el volcà Etna, símbol d'una illa, d'una ciutat i d'una gent que se l'estima . La relació amb els seus habitants és com aquell amor que et fa patir però, malgrat tot ets allí, ven a la vora.
Catània és una ciutat brutíssima , desendreçada, i fins i tot diria jo desorientadora. Em va cridar l'atenció que, les places importants com la plaça del Duomo, siguin llocs transitables al tràfic, de fet , i s'assemblen molt, imagineu-vos la Plaça Sant Jaume de Barcelona, transitada per cotxes, motos , autobusos.....
Els Italians diuen de Catània que és la Milano del Sud però, jo la veritat , no li vaig veure la prosperitat per enlloc.
Salut i repúblicaBETA.png)
23.jpg)
De fet, tot i que només conec el nord d'Itàlia (bé, i un cop a Palerm... fa 20 anys!), em sembla que el sud és, en general, més brut, més sorollós i més caòtic que el nord, non è vero? :)
Salut.
Bones Ferran , doncs si, la veritat no té res a veure el nord amb el Sud.
He estat dos cops a la pard nord d'italia, la vall d'aosta, Piamonste,toscana, Ferrara,Venezia, i la veritat es molt diferent, fins i tot la forma de ser de la gent.
Sicilia, també ha prosperat força, desde la darrera vegada que vas estar, ja que si que estan una mica més preparats, i ja no és aquella illa de sud, oblidada, i anclada en el passat, encara que de tant en tant veus reminicències d'aquell passat proper.
Salutacions
mmmm
es un plaer poder viatjar! jo ara fa una temporada que no m'ho puc permetre, però estic desitjant tornar-ho a fer...
petons!
Hola MEia, doncs si , viatjar es un plaer, car , però es quelcom que paga la pena, estalviar durant l'any i poder anar a un lloc un un creu que pugui ser interessant, diferent o que et recordi alguna cosa especial