Toro, amigo , estamos contigo

dilluns, de març 31, 2008, Posted by Albert, 4 Comments



L’altre dia, no fa gaire, ens va arribar a les mans una revista de la protectora d’animals de Lleida, Lydia Arguilés en aquest cas.
Aquesta revista en qüestió, publica una sèrie d’escrits sobre animals, la majoria parlava de gossos abandonats, però també sobre de la caça indiscriminada de foques, braus, consells veterinaris...

Donat la nostra sensibilitat , vers el animals, he decidit , comentat un escrit.

El seu titol és “ Toro Amigo , Estamos contigo”, no cal dir ni comentar, el fàstic i repugnancia que em fa la fiesta nacional,i tot el que l’envolta.

Hem vist com any rera any , tots els governs Espanyols , amparats en que és ells li diuen la fiesta del pueblo, han recolçat , subvencionat i animat aquesta festa de la degradació de les persones vers els animals.
Està , clarissim , que per a molts països del món, és l’imatge que tenen quan senten la paraula Espanya, però és que això ja pasaba al segle XIX, per tant, ha progessat aquest país ¿¿?¿?
Si tots ens escandalitzem quan una persona maltracta un gosset, que passa amb els braus....perqué deixem que passi.

Bé doncs aquí us copio el text que parla dels nostres amics , els braus.

“Un solo grito , hasta el cielo, hasta la inmesidad. Dos mil personas en un latido , al ritmo de un tambor, al paso de un gigante, pisando fuerte y con valor.la policia acechando, espeianod, mirando..pero nosotros firmes,firmes ante el enemigo. La masa inmensa que avanza decidida y se abalanza, sobre cualquiera que quiera arrancare un trozo a esta unidad. Un solo grito u asu vez un lamento, al son del tambor, “Toro amigo estamos contigo Un grito y después otro y otro hasta eliminar a todos lo demás. La masa implacable pidiendo dignidad, respeto animal, las orejas del torero y las de su mujer.
Mientras la verdadera escoria de la sociedad, los hijos de la nueva España , los viejos también y sus padres , mujeres andando del brazo de asesino u de sádicos , e acercan a la plaza y a cada paso hacia ella, se alejan un poco mas de la humanidad.
Pagan sus entradas con nuestro dinero y subvencionan sus corridas con nuestro impuestos.
Estos son los personajillos que pudren nuestra sociedad, los que enseñan a sus hijos las crueldad, estos son; la la verdad vergüenza de España. Ellos son la parte más baja moralmente, y más alta económicamente , los asesínos de la vida , de su propia historia de la vida y de la muerte de la naturaleza
Pero los tambores no dejan de sonar , ni dejaran de resonar en sus conciencias, mientras sigan torturando , masacrando, apaleando y finalmente asesinado toros. Suenan a guerra, nuestra guerra, y representan a la anónima multitud, que poco a poco va cogiendo valor de toda la humanidad, junto a las dos mil personas que se manifestaban sus cuatro mil pies retumbando en el corazón de la tierra.
De repente las voces callan, callan un minuto en memoria del toro, de su miserable vida, puesto en juego en el ruedo , de su herencia en vida y destino, la muerte. La impotencia nos oscurece los ojos nos hace odiar el mundo por un instante, mientras los asesins ríen se ríen de la sangre que un día podría ser la suya, de una vida , no inferior a la suya por un negocio criminal y por ...Vergüenza Nacional ¡!!!!!

No podemos salvarte la vida amigo, han puesto un precio muy alto a tus orejas , subvencionado pero el gobierno Español. Toro amigo estamos contigo” gritábamos mientras luchabas por tu vida en la arena cada puyazo que te daban a ti, lo sentíamos nosotros e nuestras propias carnes, como un gladiador en una batalla perdida de antemano porqué esta noche la mujer del torero dormirá con tus orejas bajo la almohada.
Otro silencio ...ahora el frío suelto alberga tus miedos y tu sangre que brota de todas partes de tu cuerpo cosido a heridas de mano negra, oyes los gritos y te preguntas ¿ Qué hice yo para acabar siendo un simple trapo sucio de sangra tirado en el suelo ?, lo peor ya pasó, duerme, duerme que tu sueño será eterno.
Y aún resuena un suspiro en las vacías paredes de la plaza, manchada de la sangre inocente de un toro que lucho por su vida hasta el final ”

Lidia Mesegué.

Comença la cursa a Esquerra

dimarts, de març 25, 2008, Posted by Albert, 6 Comments


Estar clar que tenim un problema, i no és diu 3 per cent,... amb els moviments del dia d'avui juntament amb els moviments del dia després de les eleccions donats l'escandalós i brutal descens en vots i diputats, estem donant una imatge de poca seriositat i de poc equilibri Político-Emocional.
Avui en Carod s'ha retirat de la cursa, massa pressió? o gest de generositat ¿¿? .
Esquerra Independetista ha presentat candidatura, i falta encara el nostre amic, Puigcercòs, avid de poder, que no trigarà massa en dir la seva, que juntament amb el pocionament d'en Carretero, està tot preparat.
La graella de sortida està definida, els motors fumegen , els altres equips fa dies que fan bon resultats, però nosaltres som així , diferents.
Ara mancaria saber qui té la pole, i qui té el millor motor.....
Esperem doncs, que esquerra , no fos l'equip McLaren, i aquestos candidats no fessin ni d'Alonso ni de Hamilton , de l'any passat.
Encara que el paral-lisme sembla , inadequat, i improdedent, em dona que això pot acabar com la formula 1 de l'any passat, un equip que ho tenia tot per guanyar , fent el ridicol davant de tot el món, ,ens hauria de servir aquest exemple, per veure que les coses s'han de fer en equip, i no podem deixar de perdre aquesta oportunitat de canvi i d'encaminar-nos cap a un horitzó clar.L'independència.

Diumenge de vots ...

dimarts, de març 11, 2008, Posted by Albert, No Comment


Un dia d'eleccions, és sempre un dia diferent, el dia pot donar per a moltes coses, per exemple , pots passejar, anar a dinar a casa d'algú, fer l'aperitiu , anar al cine, passar el matí fent d'excursioneta, moltes coses , pero el que si tens clar que a partir de les 20:00 , estaràs amorrant a la tele , mirant els resultats, i es bastant emocionant, sembla un partit de basket , sondejos , resultat , escruitinis, ara et guanyo un diputat , ara el em fas un tap i el guanyes tu, però al tanto que desde la dreta et foten un triple i sumes 3 de cop, la veritat es que es força emocinant....

Em pregunto també, perque en un món tant tecnològic, mediàtic i informatitzat, perqué hem d'acudir a dipositar un paperet en una urna , i esperar que 12 matats , que els ha tocat la desgràcia d'estar en una mesa electoral , es fiquin a contar vots com si fossin pessols.

Tindria la seva gràcia , per exemple, que poguessim triar al candiadat enviant un SMS amb la paraula RAJOY ó ZP , al 5555, i en breus instants us diem qui és el guanyador, però què fem de les altres opcions ?¿?¿ tampoc hem de donar gaires opcions , que si no és capaç de guanyar les eleccions el Chikilicuatre....

Una altra opció , seria contestant la pregunta del Cuní, que podria ser quelcom així:

En referència a l'eslogan de PSC , " si tu no vas , ellos vuelven", vosté vol que tornin ??,
Envieu un SMS amb la paraula MATINS.SI ó MATINS.NO al 5577.

En definitiva, per evitar també el tòpic, que sempre és el mateix , que governi qui governi , tindrem els mateixos problemes, etc,etc, jo penso que si més no , és un dia diferent, divertit, emocionant, uns ploren , un riuen , uns no saben si riure o plorar, bé lo de cada any, perque això si, cada any tenim elecions, per sort es clar.



A LLeida ho hem de tenir clar......

dimecres, de març 05, 2008, Posted by Albert, One Comment



A Lleida, sembla un ximpleria , però tenim la clau , del 4 diputats per al demarcació de Lleida el repartiment pot quedar així :2 PSOE-1 CIU, el darrer ens els disputem ERC i els Pp, tant PSOE com CIU estan molt lluny de poder aconseguir aquest 4rt.diputat, per tant la lluita és interessant. No cal dir que pot passar si el guanya el Pp, apart del personatge que està fet el Sr.Llorenç,cap de llista per Lleida, potser faríem president al Sr.Rajoy, vist com estan les coses d'igualades. Per tant si algú està indesis , i no vol ni veure a Rajoy a la Moncloa, ja sap quina és l'opció.

La campanya i els nostres politics

diumenge, de març 02, 2008, Posted by Albert, One Comment

A una setmana vista de les eleccions , on és decidirà el futur d'un país, Espanya, i potser també el nostre, veiem bocabadats las poca qualitat que tenen els candidats i per tant molts els nostres futurs diputats, senadors , ministres i presidents de govern.

Les opcions , no són moltes , per a Catalunya, i potser per a molts , no pots triar entre un arc de partits en el que cadascú té un ideal , el front comú ara per ara , és el NO PASARAN i no deixar que la dreta més radical i rabiosa d'Europa se'n surti amb la seva.

Desgraciadament , ja podem donar per bona la victòria del PSOE, i el aguantar la mesquinesa del PSC, i no trencarà mai la disciplina de partit i votarà en quòrum amb el PSOE , totes les lleis que calguin, on ens podem imaginant a la Sra. Chacón enfrontant-se amb el seu idolatrat "Jose" ?¿?¿.

Les esquerres (ERC- IC ) més dividides que mai, lluitant entre si a veure qui és la més sostenible, la més social, la més verda, la més nacionalista, o la més lliberal.....és una llàstima , ja que en aquestos partits és on ,al meu parer, hi han el polítics amb més ideals , els quals encara no ha florit dins la seva ànima , la perversa llavor del polític, que els hi va va creixent , on es menja els seus ideals , i se'ls empassa per veure en la politica una forma de fer diners (amb un sou molt digne ) i on guanya-se un estatus social (Srs.Duran, Mas, Carod, Piqué...).

De la dreta espanyola més val no parlar, no li donarem cova, i dels pobrets desgràciats del Pp català , que han de engullir salivera cada vegada que els Srs. Acebes, Rajoy o Zaplanes obren la boca en contra de Catalunya i després han de vestir-ho de forma que ells puguin quedar bé, prou-ta feina tenen, sinó que li diguin al Sr. Piqué.

De totes formes , la política quan et fiques una mica endins , i la vius afiliant-te a un partit com és el meu cas , acabes decepcionant-te , i al final acabes donant la raó aquells que creies ingenus i deien que tots els politics són iguals.....

Jo em pregunto, on són els ideals ?¿? Quan tindrem politics amb sentiments, i on diguin clares les coses i no s'amaguin en electoralismes populars, on diuen el que la gent vol escoltar i no tinguin la poca vergonya d'oferir-nos rebaixes fiscals, millores econòmiques i xecs regals com si estiguéssim a la paradeta del mercat, quina vergonya !!!

Seria possible , portar els programes als jutjats i que en el cas d'incompliment , es jutgés o si més no , tingués la decència de dimitir, en el cas d'incompliment.
Però , estar clar que vivim amb un sistema democràtic, i que podem votar, i penso que hem de donar exemple i tant de bó es donés un resultat espectacular en nombre de vots,seria un símptoma de salut democràtica , però estar clar que passarà just el contrari, i això dona igual als politics això no els importa, diràn alguna frase , però ells continuaran amb la seva feina.

Dic i penso que podem donar les gràcies a la democràcia , on tothom pot dir la seva, però si ho mire bé , vivim amb una mena de dictadura capitalista, on tot es regeix sota un règim econòmic, tant tens tant vals, i amb un marc on una persona o un poble no pot decidir el seu futur,... o és democràtic que ni els catalans ni els bascos no poguem tindre un referendum d'autodeterminació ?.. Es democràtic que una regió tingui una fiscalitat diferents a les altres, és democràtic que els Catalans oaltres regions paguin més i se'n aprofitin unes altres regions per tindre unes infraestructures que tu després no tindràs ?¿?..bé així podriem estar tres dies fent reflexions sobre la democràcia.

Per tant jo des de la meva humil opinió , demano que els politics no facin politica de cara a la galeria i baixin al carrer on estan els veritables problemes, o els sentiments reals i que demostrin que defensen els ideals que porten a les seves sigles, no de tant en tant.
Potser hauria de nèixer una raça nova de polítics, no necessitem tants advocats, ni metges ,... en la classe nostra politica, potser la gent del carrer hauria d'agafar el relleu, i ser més importants als seus partits i després fer el salt a la politica de primera linia,.... és un suggeriment.
Generated Image