Justícia, quina Justícia?

Es coneguda per tots , la detenció de Franky , un jove terrasenc que ha estat condemnat per ultratge a la bandera en haver despenjat aquesta del balcó de l'ajuntament de Terrassa el 2002.Ha estat empresonat aquest dilluns al matí després que el Tribunal Suprem decidís fa pocs dies no admetre a tràmit el recurs de la defensa i ratifiqués la condemna de dos anys i set mesos de presó. La condemna és per un delicte de desordres públics i atemptat a l'autoritat. Per l'ultratge a la bandera, haurà de pagar una multa.
Tot plegat, conseqüència d’un judici polític en el qual, lluny de qüestionar la provocació de l’Ajuntament de Terrassa per colocar la bandera espanyola per festes majors o lluny de jutjar les agressions que cometeren els agents municipals, el que es va processar va ser una mobilització festiva en contra de la bandera ocupant i que tingué, finalment, Franki, l’objecte selectiu de la repressió. Cal recordar també que el nom del Franki se’l passaren escrit en un paperet els agents municipals que sabien que ell no havia estat en aquella batussa? El judici es va acabar i la sentència és ferma.

Sembla increïble , però en aquest país pots ser un xoriço, pots estafar a hisenda, pots atropellar i matar a una persona sense carnet i donar-te a la fuga, pots ser alcalde i fotre un desfalcs que deixes les arques municpals pelades, aqui no passa res , això si, si atemptes contra la bandera del Imperio, i contra la corona, ho tens magre, llavors si, fiquem la màquinaria feixista, espanyolista, i anti-catalana.
Jo faria un greuge comparatiu, no sóc fiscal , ni advocat, però crec en el sentit comú.
Comparem doncs aquesta condemna a Franky (Terassa, Catalunya) , amb casos de reconeguda fama a Espanya.

Juan Antonio Roca, Assessor Urbanistic de Marbella,(Espanya) un desfalc de millons d'Euros Públics, condena : 2 anys.
Julian Muñoz, Alcalde de Marbella (Espanya) , estafa, prevaricació... condemna: 2 anys.
Juan manual Fernandez Montoya " Farruquito " còpio directament sentència : "autor de un delito de homicidio imprudente del art. condena y 4 años de privación del derecho de conducir vehículos de motor y ciclomotores, y a que indemnice, conjunta y solidiariamente con el Consorcio de Compensación de Seguros a Mª Angeles Madero Ramírez en 102.483,55 euros y a José Olalla Navaja y Ana Lebrón Perea en 8.275,3 euros para cada uno"...no calen + comentaris

Està clar , que molt més allà de les sentències mediatiques, i polititzades, està passant quelcom molt perillòs i preocupant en aquest país, en temes judicials, com també és vergonyós , que cap partit català doni la cara en aquestos casos, i faci saber al catalans i catalanes que est`na en contra d'aques sentències salvatge.

Cremar fotos del rei , banderes Espanyoles, et pot costar al pas que anem una vida, , ens fa veure que encara no ens hem tret la pols del franquisme, en cap país de la Unió Europea, hi ha aquestes sentències, de veritat, és vergonyòs.

25é Congrés Nacional d'Esquerra

Fa dies que em va arribar , com a militant que sóc d'Esquerra Republicana de Catalunya , tota l'informació sobre el procés congresual d'Esquerra, i fa mandra, molta mandra, continuo pensant que això és una lluita fraticida, he llegit comentaris en contra , per exemple del Carod, per part de gent partidaria a Rcat, que penses, però que no som tots d'esquerra ?¿? Que no som independentistes ?¿?¿ Doncs a què venen aquestos comentaris...comences a veure com un li retreu comentaris a l'altre, semblem el partit democràta dels EEUU, que ens anem barallant entre nosaltres , i l'enemic fa fent feina, va fent feina, i direu... qui és l'enemic d'Esquerra..? doncs tenim l'abstencionisme, o l'esgotament nacionalista, també podriem dir que els altres partits de caire catalanista o independetista.

En resum, no m'agrada el volum que està agafant el tema del congrés d'Esquerra, i espero que no acabi com crec que acabarem , uns per una banda, uns per l'altra fundant un altre partit, en fi !! ja veurem , i de moment.. .a partir !!!!

Salut i República.

Llibertat de exposició

Avui , ha sigut la diada de Sant Jordi, dia radiant , olor a primavera, olor a festiu, olor a catalanitat, els carrers plens de gom a gom, senyeres a banda i banda del carrer, goig i joia, fa el veure les paradetes de llibres i roses.

Fins aquí , sembla una diada normal, d’un dia bonic, però he vist una cosa, que a part de sorpresa, a poc a poc m’ha anat empipant i després l’empipamenta s’ha transformat en indignació.
Situada aprop dels porxos de la Plaça Sant Joan de Lleida una de les parades era la del Partido Popular, regalant o venent roses, no sé molt bé el que feien, fins aquí tot normal, al darrera una parella de mossos d’esquadra, … penses, bé, estan fent la ronda , i s’han ficat al costat d’aquesta gent tant maja del pp.
Després de realitzar unes tasques laborals , torno a passar per la parada en qüestió i ja de lluny, veig als integrants del pp de lleida, i al costat la parella de mossos,?¿? curiòs perquè en tot el recorregut del carrer major que són gairebé dos quilometres , no he vist ni un policia passejant i controlant les masses, que resulta que és la seva tasca, i dius , doncs si avui al l’eix potser hi havia 10.000 persones ¡!!, què passa que aquestes no es mereixen protecció o només ens hem de cuidar que no desmontin la paredeta dels peperos.
M’aturo aprop de la parada, i confirmo , que si , que aquesta parella de mossos , pagats per tots nosaltres , estàn durant la jornada d’avui de cos de seguritat privada dels senyors dels pepe.

Està clar que tothom té el dret a expressar les seves opinions , i divulgar-les , faltaria més , fins i tot el pp, però també està clar que cadascú ha de ser conseqüent i responsable del seu discurs, i si tens uns discurs que taques el nom de Catalunya, o que permets que desde Madrid insultin al teu país, creus que pots sortir al carrer i molestar al catanans que tu has insultat?¿?¿, Creus que pots fer pedagogía del teu discurs per el carrer sense cap mena de consequència?¿?, si més no molestes i provoques.

Si ho mires fredament , penses, home es clar ¡! Estem en una democràcia, jo penso segur ¿¿? Es pot expressar els teus pensaments sense cap mena de conseqüència, que li preguntin als Xirinacs, Fernando Parrena, Carod Rovira, etc,etc, podien expressar-se en llibertat fòra del seu territori ( o dins ), sense cap mena de consequència…recordem que Carod, no pot o no podia anar al País Valencià, per el seu bé físic.

Per aquesta regla de tres, vull demà mateix, una paradeta a Salamana, al ara carrer del expolio, una taula de 3 metres amb una senyera de faldó de taula, llibres en català, samarretes reivindicatives, enganxines i tot tipus de documents on pugui exposar la realitat dels arxius de Salamanca, i sense cap por que un grup de fatxes em desmuntin la paradeta o em facin una cara nova, tindre una panda de matons,(Policia Nacional ) al meu costat pagats per tots els Espanyols, per protegir-me….que bé ¡!!

Així és al democràcia, que només alguns poden expressar la seva opinió (encara que sigui amb l’ajut dels dels Mossos ), d’altres hem de callar i engullir.

Preparant el Sant Jordi..amb Martí Gironell

S'apropa, Sant Jordi, una gran jornada literària a casa nostra, on apart de les roses, també tirem al carrer als nostres escriptors i escriptores.

Si més no, és una bona jornada per fer una sacsejada a les ofertes literàries, cadascú, ens agrada un estil de literatura , però està bé veure que es cou en aquest món.

Un d'aquestos casos , serien, els escriptors mediàtics, que suposo que hi ha de moltes formes i colors, aprofiten la seva tirada per vendre un producte, moltes vegades caiem en la critica fàcil, i és senzill dir ," mira aquest com s'aprofita que surt a la tele".

Hem de mirar una mica endins de cada cas, jo us voldria comentar un de particular el del periodista de Tv3 ( entre d'altres) , Martí Gironell (1971). conegut presentador de telenoticies i que actualment "condueix" l'espai el trànsit als matins d'en Josep Cuní.

L'any passat va treure el llibre , El pont del Jueus, novel-la sobre la construcció del pont de Besalú, uns dels més venuts al Sant Jordi 2007, i suposo que també enguany.

El cas d'en Martí, potser no el podriem catalogar com a mediàtic, ja que tampoc podriem dir que és un personatge del prime-time, ni dels que estàn a la tele per fer riue, o fer veure que treballen, al meu entendre , el personatge mediàtics, que aprofiten el Sant Jordi, per fer calaix, són els de sempre... Buenafuente, Toni Soler, Arguiñano, Manel Fuentes, ara s'afegeix en Risto Mejide etc,etc..

En aquest cas , és el seu segon llibre, i en el primer , La ciutat dels somriues, va fer donació dels guanys de les vendes del llibre , a una ONG , i aquest darrer llibre ha sigut traduït al espanyol, on demostra d'aquesta manera que s'ha guanyat el respecte en aquest món literari, perqué està clar que no deu ser massa conegut a Avila , no crec que mirin tv3, suposo ?¿?¿( al País Valencià tampoc poden).

Estem davant , potser , d'un cas diferent d'escriptor, cadascú, arriba a aquest món d'una manera o d'una altra, al final el que queda , són les paraules , i les lletres, i on s'ha de demostrar dia a dia , el que vals.

Bé, doncs, com podeu comprovar a les fotos, jo ja tinc el llibre de Sant Jordi , i signat per l'autor, va ser aquest dissabte, a la Llibreria 22 , de Girona, on com veien , s'està preparant el Sant Jordi.

(10)

D I E G O A R M A N D O M A R A D O N A

Sóc , futbolero, ex practicant d'aquest esport , fins que em faig trencar els lligaments, sóc d'una generació, que encara que eram molt petits, teniam un idol... Maradona.

Jugàvem a fútbol al carrer, i tots voliem ser-hi ell, tot voliem ser Diego, tots la voliem tocar com ell.

Gran futbolista, no hi hagut mai cap futbolita com ell, petit, hàbil, molt hàbil, amant del toc, la màgia, l'enganyifa al rival, la velocitat endiablada amb l’esfèric controlat, un gení, un superdotat del futbol.

Però si mirem enrera, veiem un nen que jugava al carrer, que ve d'un barri marginal, i que va començar a jugar a fútbol en un equip que es deia Cebollitas, després de cop , ja estava jugant a la lliga argentina amb Argentinos Juniors i després al més gran dels equips d'América, el Boca Junior ,de Buenos Aires.

El Barça va pagar una millonada , i se'l va endur, va passar sense gaire glòria, Del Barça, se'n va endur una hepatítis i una gran lesió que li va provocar un "carnisser" que jugava al Ath.de Bilbao i que responia al nom de Goicoetxea.

Després va saltar al calcio,al Nàpols, on va fraguar els grans èxits d'aquest equip, mai més ha tornat el Nàpols a aixecar el cap.
Va guanyar el Calcio Italià dos cops la UEFA i la super copa d’Europa.

Aqui va acabar el gran Maradona futbolistic, va passejar uns anys més el seu futbol per Sevilla, i va tornar a Argentina, per finalitzar la seva carrera, com no a Boca Juniors.

Evidentment , els seus gran èxits van ser amb l'Albiceleste ( selecció Argentina) , on , apart de guanyar el millor mundial que s'ha celebrat mai , el de Mèxic 86, i ser sots -campió a Italia-90, allà , a Mèxic , va marcar el millor gol de la història del fútbol, en un partit de quarts de finals contra la selecció Anglesa , que entrenava Bobby Robson, on va agafar la pilota al mig del camp, va regatejar a tothom que se li va fiar pel mig , fins que finalment va acabar regatejant a Shilton,el porter, i va marcar el gol, el millor gol de la història.

El Diego dels mundials , eren , màgia, fútbol en estar pur, i on els sentiments del país Argentí , reposaven al peus del seu déu, el deu (10).

Geni futbolístic, evidenment , no podem dir el mateix com a persona, ja que possiblement el que tenia de geni futbolistic, ho tenia de drogadicte, sexeadicte, i mafiòs o potser seria més just dir que va ser poc intel-ligent per getionar la seva vida privada.

Tot va començar a Barcelona, era jove, guapo, i molt ric, va acabar rodejat de voltors , gent que només és volen aprofitar de tu, de la fama , dels teus milions , i del teu magnetisme d’idol.
Festes, nits a les discos, en fi , la dolce vita, però a Barcelona, només era això , la dolce vita, el mateix cas que ara li passa a Ronaldinho.

Les coses es van complicar a Nàpols, on la màfia, va fer d'ell el que va voler, el van acusar de tot, de tràfic de drogues, de compadreo amb la màfia, i de no saber aturar aquesta pilota que van ser les drogues, ara ja savia el que era perdre.
Tot allò que li va donar el fútbol i l’esport, li van treure les drogues.

A l'Argentina , és un déu venerat, jo el venero com a futbolista, però no puc tindre com a idol a un drogadicte, i això és el que passa al Argentina, que llepen el terra on ha passat ell, i fan de la seva malaltia, la malatia d'un país.

Diego, és un referent a l’Argentina, que ara , fins i tot , fa doctrina política, va ser o és gran amic de Fidel Castro, i fa ell molt visible sempre el seu tatuatge del Che.

Maradona ha sigut sempre , dos cares , molt diferents, jo em quedo amb el grandissim futbolista, que ens va fer enganxar a tots aquells nens a una droga , el fútbol.
Maradona, és un sinònim de fútbol-màgia, es el més gran, i els Pelé,Di Stefano, Cruyff, Bechkembauer,Best,Chalton, Zidane...només han sigut els princeps.
Aquest video que us passo , no és el del millor gol de la història , ni de cap , ni de xilena, ni rabona, ni tant sols de penal, és el d’un escalfament previ a un partit de UEFA, contra el Bayern de Munich , crec, si, si, un escalfament, així era Maradona, que d’uns tocs en us escalfament, feia magia i a ritme de música.

Un 14 d'Abril....

Tal dia com avui, però de fa 77 anys, es va proclamar la República Catalana, previament, s'havia proclamat la Segona República Espanyola, per tant avui és un dia republicà i potser més el dia anti-monàrquic, ja que cap de les dos va poder fer-se realitat, esclafades per el feixisme.

No vull fer ara una explicació del que va representar la segona republica o la república Catalana , ni els fets ni les causes, això ja s’ha escrit , i les biblioteques hi són farcides d’informació, així com la xarxa, però si que volia destacar un parell d’aspectes interessants.

Només comentar que avui en dia a Espanya, hi ha una monarquia, (institució paràsita, masclista, retrograda i medieval ) i que és fruit, recorde’m-ho , de la herència d’un règim que es va alçar en armes contra un sistema triat per el poble, la segona República.

Que segurament, el futur, ens hagués deparat una història molt millor per a Catalunya amb una república Espanyola, que no pas una guerra, una dictadura, una transició, i una democràcia hereves totes dels fets feixistes, està clar, però l'història és l'història, i no la podem canviar.

Recordar , doncs avui la República, és recordar tota aquella gent, molts avantpassants nostres, que van lluitar per uns ideals i van ser repudiats, assenyalats, i molts d'ells assassinats , per un franquisme assassí, mesquí, i venjatiu.

Salut i República.

Aquestes són les paraules que va dir el president Macià a la balconada del Palau de la Generalitat, fa avui , 77 anys.

Catalans :
Interpretant el sentiment i els anhels del poble que ens acaba de donar el seu sufragi, proclamo la República Catalana com Estat integrant de la Federació ibèrica.
D'acord amb el President de la República federal espanyola senyor Nicet Alcalá Zamora, amb el qual hem ratificat els acords presos en el pacte de Sant Sebastià, em faig càrrec provisionalment de les funcions de President del Govern de Catalunya, esperant que el poble espanyol i el català expressaran quina és en aquests moments llur voluntat.

Per Catalunya, pels altres pobles germans d'Espanya, per la fraternitat de tots els homes i de tots els pobles, Catalans, sapigueu fer-vos dignes de Catalunya.
Barcelona, 14 d'abril de 1931.
El President FRANCESC MACIÀ

Dones al poder!

Per fi sembla que la paritat entre homes i dones s'ha fet realitat, si més no al govern Espanyol. Per alguna cosa es comença.

El nou president del govern ha marcat per fi l'inici d'una igualtat tant sovint reivindicada per molts sectors de la societat: la paritat en els més alts càrregs del govern. Aquest és un bon inici. Però caldria saber amb quins bàrems s'han triat aquestes persones. Ha estat una qüestió per fer callar les crítiques dels sectors més feministes de la societat? o per altra banda, son persones que han dedicat gran part de la seva vida a formar-se, son competents en les seves àrees i han lluitat per aconseguir el que ara tenen? Voldria pensar que la segona opció és la vàlida, però... no sé perquè em costa de creure. Més que res per la ineptitud ,de sobra coneguda, d'alguna ministra que ja va ocupar el mateix càrreg durant la legislatura anterior.

Així doncs, potser menys paritat i més competència a l'hora de triar el personal de les carteres ministerials.

La imatge del dia...

Continuem mirant al cel , i també als nostres homes i dones del temps.

Aquesta és la imatge del dia, el radar de precipitacions , han sigut una mica més importants , si més no, comencem a respirar una mica més tranquils.

Aquesta mateixa tarda , a les proximitats de Balaguer , hi hagut un moment, de descàrrega espectacular, molts cotxes hem tingut que parar al voral , visibilitat anul-lada per la forta descàrrega d'aigua.

Us passo les darreres precipitacions a les comarques de lleida.(http://meteopallars.blogspot.com/)

Viella 3 l/m2 Bonaigua 4,0 l/m2 Sort 6,0 l/m2 Pobla Segur 8,0 l/m2

La Seu d'Urgell 2,0 l/m2 Balaguer 6,0 l/m2 Lleida 6,8 l/m2 Cervera 3,0 l/m2

L'aigua, en boca de tots.

Aigua

Important

Gestió

Universal

Abandonada per l'home

S’ha escrit moltissím sobre aquest tema, i s’ha donat mil versions de les coses, i no sempre amb bones intencions.Està clar que hi ha una sèrie de factors importantíssims que s’han de tenir en compte, a partir d’aquí , casdascú ha de veure la manera de solventar-ho , tot depèn de la zona on siguis.

La sequera no és la culpable total de la manca de recursos hídrics a Catalunya. Hi ha hagut una molt dolenta planificació per part dels diferents governs de la Generalitat en qüestió de gestió hídrica, i tots s’han mogut segons les condicions polítiques del moment; han de saber els polítics que l’aigua no és ni de dretes ni d’esquerres, ni tant sols dels ecologistes, l’aigua és de tots.
Per sort o per desgràcia , Catalunya, té un repartiment poblacional gens equilibrat i fa que 5.5 milions d’habitants , visquin en un 19 % de territori.
Qui gestiona més aigua ? El sector agrari. Per tant en aquesta crisis hem de mirar al sector agrícola, que gestiona el 72% de l’aigua. No es qüestió de dir que han de tenir més cura a l’hora de regar, ni que potser la malaurada tradició d’inundar terrenys tampoc és gens efectiva , ni la de regar terrenys gens fèrtils,cosa que els mateixos pagesos ja deuen saber sinò que han de tenir clar que, encara que realment viuen de l’aigua, han de saber , que no en són pas els seus senyors.
Penso que venen d’una cultura on mai els hi ha mancat , l’han tingut tota la vida , i mai han hagut de pensar que és un recurs que s’esgota, és per tant l’hora de professionalitzar més aquest sector, i donar un impuls per formar-los en aquesta materia, incloent ingeniers agricoles que tinguin una formació en gestió hídrica, per exemple.

Quines són les solucions ? No seré jo qui doni en el clau, però potser hi ha una sèrie d’actuacions urgents que s’haurien de tenir en compte.

En primer lloc, s’ha de garantir l’aigua de consum a tot el territori, això està clar. Els governs, per tant , han de prioritzar en aquest tema, i ficar-ho com a primer punt a l’hora de renovar lleis i fer gestions de govern.
Culturitzar a la població; no sé si sancionar és la solució , potser sí en alguns casos, però s’ha de tenir cultura de sostenibilitat des de molt petits, per tant això és feina d’educació a casa, i pedagogía a l’escola.
D’acord amb allò que hem estudiat tota la vida , el planeta terra està format per un 75% d’aigua i un 25 % de terra. Doncs fem que aquest 75% d’aigua, que no tota és potable, pugui ser-ho. Estem al segle XXI, penso que hi ha medis i recursos per fer possible aquesta solució, per tant crec en les dessalinitzadores.
Un altre punt important seria el no frivolitzar amb l’aigua, en d’altres paraules, no fer de l’aigua un eslogan polític.
Caldria no donar peu a l’especulació, ni la voràgine constructiva d’habitatges de segones residències que fa que, amb l’excusa de fer-hi arribar l’aigua de boca, es crein complexos residencials, amb jardins, piscines o resorts inacabables, camps de golf, spa, etc...
Crec en els científics i ingeniers ; i per tant en la gent preparada en aquesta matèria que són els que han de fer que es professionalitzin encara més totes les institucions , privades o governamentals que gestionen l’aigua.Per exemple , és vergonyós i ridícul el cas de la fuita d’aigua d’una població com Badalona, i el fet que no l’hagin solventat en dos anys.Per tant aquí hi ha hagut una negligència esgarrifosa, i una manca de professionals per solventar-ho.

Però sobretot , el que ara cal és que plogui !!! Que s’omplin de nou tots els embassaments del territori. Així doncs ,encara que siguem agnòstics, ens tocarà mirar al cel.........i com diu un refrany popular "cada gota de pluga, té un arbre que l'espera".