Rafael

dilluns, de febrer 02, 2009, Posted by Albert, 9 Comments


L'esport, és una disciplina molt competitiva i on habitualment s'han de fer molts sacrificis si vols estar a l'èlit.En una minoria d'esports, aquestos esforços, es recompensen amb reconeixements esportius i contractes milloranis. Hi ha disciplines on els milions rebosen per tot arreu , on habitualment , nois de vint-i-pocs, perden el nord amb la quantitat inhumana de diners que guanyen, sobretot al fútbol, ...festes, discoteques, cotxasos, luxe, total per a nois , que ni tant sols han sigut internacionals o no han destacat massa ( com a molt jugadors de primera, o segona per exemple).

Quan parlo d'esportista, la ment em visualitza un ... Miguel Induráin , esportista exemplar , primer pels seus triomfs esportius (on va demostrar que era el millor) i després per la seva humanitat i senzillesa que li va fer guanyar-se el respecte de tots, dintre i fora del esport.Això no passa amb tots els campions o millors esportistes, d'altres , l'aureola de campió els hi puja al paradís del diví, i estàn o han estat per damunt del bé o del mal, exemples com Fernando Alonso, Alberto Tomba, Maradona, Ronaldinho,Ronaldo, Robinho...
Un cas com el de Induráin seria el del Manaconí Rafel Nadal, va cami de llegenda, amb 22 anys ha guanyat 6 Grands Slams, i a totes les superfícies, i el més important, un currant de l'esport i de la vida, un noi senzill, una persona que s'ha sapigut envoltar-se de grans professionals que l'han protegit i l'han ficat allà a on ha d'estar com a persona.
El reconeixement, amb només 22 anys, li ve desde l'esport i desde fóra, per tant, tenim un altre cas d'exemple per a tots, d'humiliat,constància i esforç.
Això és el que ha de ser un esportista, un exemple on emmirallar-se , sobretot per la canalla que vol ser esportista i agafa models que potser no són els millors.
Rafa, sempre té paraules d'agraïment, cap al company vençut, paraules de respecte, tal com feia Miguel Induráin, que respectava als rivals, i savia cedir i savia donar.
Esperem que Rafael Nadal, tingui molts èxits esportius, i pogui donar lliçons de humanitat com ha fet fins ara.

9 Comments

Anònim @ dimarts, 03 de febrer, 2009

M'agradaría més si fos una mica més català...

Albert @ dimarts, 03 de febrer, 2009

hola carla, però cadascú és com és, aquest home es sent espanyol i no pas català, i s'ha de respectar....es lo que hi ha...
salutacions

Babunski @ dimecres, 04 de febrer, 2009

De fet diuen (els espanyols) que ja pot considerar-se el millor esportista (espanyol) de tota la història.

Carles Sampietro Lara @ dimecres, 04 de febrer, 2009

Hola Albert

A mi també m'agrada molt el Rafa Nadal com exemple d'esportista dins i fora de les pistes de tenis.

Feia temps que no e deixava cap comentari.

Salutacions

Albert @ dimecres, 04 de febrer, 2009

babunski:Si seguramet serà el millor esportista espanyol, encara que penso que induraín va ser un mite, ells encara no està entre els millots tenistes del mon, però ja ho farà,ja....

Hola Carles, quan de temps, si feia molts dies que no ens comunicavem....sobre rafa, doncs lo dit, encara que jo em vaig emocionar molt amb el tenis del Sergi Brugera, rafa és d'una altra pasta...
Salut i república.

locarles @ dimecres, 04 de febrer, 2009

Però allò de la parietat i perquè és de casa, també hi afegiria la Gemma Mengual.

Gairebé ho ha guanyat tot!

"Que peaso d'atleta"

Salut... i república.

Albert @ dimecres, 04 de febrer, 2009

lo carles: potser si , per el que dius de la paritat, però aquest esport que practica la gemma, esta sotmes a la opinio d'un jutge, i jo la veritat no vec diferiencia entre dos equips , ja que tot es identic...em costa molt assimiliar la natacio sincronitzada.pero s'ha de reconeixer l'esforç d'equip q fan

Martín L. @ dissabte, 07 de febrer, 2009

On vaig poder comprovar que es senzill, professional, bon company i esportista va ser a l'entrega de premis on semblava que li hagués fet una pena terrible haver guanyat al Roger Federer; si fes comèdia i tot fos aparença, no hagués plorat com ho va fer.
No té perquè sentir-se català, si de cas Mallorquí; i pel que fa a la nacionalitat dels països catalans... n'hi ha que es senten italians o francesos. Com dius tu, tothom sempre, i dic sempre, ha de ser ben lliure de sentir-se com es vulgui definir.

Albert @ diumenge, 08 de febrer, 2009

Martin L: això potser el que hem de destacar d'aquest gran esportista, la seva gran humanitat....hi ha quelcom més que un esportista, és veu una persona....cosa que no veus a molts cracks....

Generated Image