71 anys després i no us oblidem

divendres, d’octubre 31, 2008, Posted by Albert, 6 Comments


Van ser cinc minuts , cinc minuts infernals, cinc minuts de descàrrega de ràbia miserable i sense compassió, cinc minuts de pànic, de mort, de negror, i de mort de gent civil, va ser , farà demà 71 anys, uns dels episodes negres de la guerra Civil Espanyola, va ser el bombardeig feixista a la ciutat de Lleida.
En l'atac aeri, portat a terme per l'Aviazione Legionària italiana --segons s'ha sabut recentment--, hi van morir almenys 221 persones, la majoria civils, i més de 700 van resultar ferides. Les bombes van caure el 2 de novembre del 1937, durant cinc minuts, en ple centre de la ciutat, sobre el Liceu Escolar, a l'actual Avinguda Blondel, en què van morir, entre d'altres, 48 nens d'entre 7 i 11 anys, alumnes del col.legi Liceu Escolar.
Després, els fets van ser silenciats pel règim franquista, fins al punt que el registre del cementiri municipal corresponent a aquells dies ha desaparegut. Els morts van ser inscrits per l'ajuntament en un llibre d'honor que tampoc ha estat localitzat.

La barbàrie de les guerres, i concretament la del feixisme Espanyol, van portar per primer cop, les guerres a la població civil com objectiu, i la nostra ho va patir fins al final.

Finalment, voldria que com a petit homenatge a les victimes, fer aquest link, http://dignidadmemoriayvida.blogspot.com/ blog, on parla d'aquestos fets i també sobre l'escultura que hi ha a Lleida, en memòria a les victimes al lloc dels fets.
Salut i República.

6 Comments

Ferran Porta @ dissabte, 01 de novembre, 2008

Deu n'hi do, quin passat més lluït que tenim... Que no es repeteixi mai més, cap guerra!

Carquinyol @ dissabte, 01 de novembre, 2008

és que allò no va ser un acte de guerra, només una acte de terror. Tal i com estava l'escenari bèl·lic era del tot innecessari.

Martín L. @ dissabte, 01 de novembre, 2008

T'has deixat de dir: cinc minuts de vergonya aliena... quin mal podien fer uns nens que no eren volguts a les escoles convencionals per la seva situació?. No puc afirmar, perquè desconec molta informació, que seguis l'adoctrinament de Ferrer Guardia, però, per converses sentides es possible que fos així; la bona educació i el saber del poble sempre ha fet molta por a la dreta d'arreu.
Gràcies per no oblidar als morts, però, que la ràbia no sigui el lema de la teva lluita.

Babunski @ dilluns, 03 de novembre, 2008

I un dels principals personatges que tingué relació amb aquest fet va ser el que després fou alcalde Francisco Pons.
No fa gaires dies que l'andoba aquest va morir i se li va fer un enterrament amb loor de multituds que es diu. Com pot ser que l'alcalde més falangista que ha tingut la ciutat sigui homenatjat? Sisplau!

Albert @ dilluns, 03 de novembre, 2008

ferran: aquesta és l'història de catalunya, plena de guerres i de derrotes.....

carquinyoli: un acte d'horror, que sempre s'han amagat...vergonya!!!

MArtin : la ràbia no és el meu lema, però no podem oblidar, l'oblit del nostre passat és el no voler mirar-nos amb orgull el futur....

babunsky: potser caldrien uns quants llibres d'història als nostres "politics".

Pau @ dimecres, 05 de novembre, 2008

I el que és mes important, malgrat el que succeí encara es hora que aquelles administracions que li van retre homenatge ara fa un any contextualitzin el que succeí.
No fou un simple bombardeig dins d'una guerra civil, sinó una massacre contra la població civil d'un dels dos bandols, el que s'aixecà en armes contra el govern escollit democraticament i aixafa la lliberta i la vida de centenars de persones, el feixisme.

Generated Image