Ara que tothom trova pegues a la xarxa social , internet 2.o, o sigui sobretot , Facebook, jo li continuo trobant molts beneficis, un d'ells, la quantitat d'accions que es desenvolupen , de tota mena i àmbit.
El darrer al que m'he afegit, ha sigut, sobre el Judici de Salvador Puig Antich, el qual reclamem justícia.
Televisió de Catalunya , emetrà aquesta setmana pel-licula Salvador, i jo voldria ficar al meu bloc aquesta carta que van publicar fa un any les germanes de Salvador.
Comunicat de les germanes de Salvador Puig Antich
Avui és un altre dia trist per a nosaltres. Si, l'any 1973, un Tribunal Militar es va avenir a representar una farsa de judici contra el nostre germà i el va condemnar a mort per acontentar els sectors més assedegats de sang del final del franquisme, avui, amb la distància de més de 34 anys, amb una democràcia teòricament consolidada i amb un poder judicial que hauria de ser independent de qualsevol interès aliè a la justícia, ens trobem en la mateixa situació. L'equip d'advocats que ens representa ha treballat amb eficàcia absoluta, ha reunit i presentat una àmplia bateria de proves noves amb argumentacions contrastades i contundents. Ha presentat nous testimonis i proves pericials. Això era el que legalment es requeria perquè el cas del nostre germà es pogués revisar. Les proves de la defensa del Salvador que en el seu dia no es van realitzar o no es van acceptar, ara han estat sobre la taula de la sala cinquena militar del Suprem. D'ells depenia un acte reparador de justícia i no ho han volgut així. Davant d'aquesta indefensió decebedora que avui ens toca viure, ens preguntem en què es diferencia aquell sistema dictatorial, capaç de condemnar a mort el nostre germà, entre molts d'altres, i aquest sistema democràtic que no fa res per tancar ferides que encara supuren. Després ens demanaran que oblidem el passat i que mirem el futur. No podrem mai. Ens preguntem si aquesta mateixa ànsia judicial que ara ha negat la revisió el que ha fet és defensar aquell nefast tribunal que, al seu temps, va signar, sense garanties processals, la pena de mort contra el nostre germà. Sabem que no estem soles en aquest moments. Agraïm l'ànim i el suport que ens fan arribar innombrables persones i col·lectius. La societat en general i la catalana en particular ha entès que el cas del nostre germà no és una qüestió estrictament personal o familiar. Hi ha en joc conceptes poderosos com la dignitat o la restauració de la justícia. Sabem que no som les úniques persones que estem en aquesta situació. I també sabem que hem de continuar fins que un dia o altre es reconegui la profunda injustícia que es va cometre, quan el 2 de març de 1974, el botxí collava el garrot amb el vistiplau d'un sistema judicial corrupte, indefensable des de la perspectiva dels temps que vivim.
Juny 2007
Imma, Montse, Carme i Merçona Puig Antich
Salut i repúblicaBETA.png)
23.jpg)
És fantàstic com la pel·lícula de Huerga ha ajudat a donar a conèixer el cas d'en Salvador Puig. Una reparació moral és imprescindible, estant com estem en una "democràcia". Divendres 28, qui encara no l'hagi vista, que no se la perdi !
Demà veuré aquesta pel.lícula i recordarem aquells moments tan horribles dels darrers temps del franquisme.
Us aviso que tingueu mocadors de paper a mà, sobretot pels últims 30 o 40 m. de la peli. i tb una piloteta d'aquelles anti.estress que pogueu apretar amb força. O un coixí per fotre-li osties a dojo., No us espanteu, val la pena (mai millor dit) veure aquesta pel-lícula.
La veritat , es molt forta, sobretot el final, malgrat tots coneixem el final, t'indigna tot veure com va anr tot el procés....i encara a data d'avui que estigui en aquesta situació encara és més llastimòs....
Si si, procuraré buscar el millor gol de la setmana (sota el meu punt de vista, és clar) i penjar-lo al bloc. No està malament el gol d'aquesta setmana..jajaja
Per cert, ja que has parlat de Salvador Puig Antich, avui a TV3 fan la seva pel·licula, suposo que ho sabies, sino t'ho dic jo.
Visca el Sabadell (jajaja)
Brutal. La vaig veure, ahir. Em va costar aguantar-me, durant la part final. Conec la Carme Puig (és veïna meva i tenim força bon rollo); la història del Salvador és molt bèstia. I que 33 anys després de mort el dictador, encara no s'hagi revisat el "judici" que se li va fer... És repugnant, tot plegat.
No havia vist la peli i tenia moltíssimes ganes de veure-la. El final ens va fer patir molt. I el pitjor és la sensació de ràbia que et queda...