Es una terra , on alguns grans de la humanitat van decidir , civilitzar-la , culturitzar-la, conquerir-la i reconqueril-la, o simplement alguns potser la van voler descriure i escriure-la o dibuixar-la.
Per mi, entre d'altre coses , fa olor a Història, a cultura, va ser eix vertebrador de molt imperis i de moltes civilitzacions, entre d'elles unes de tants influents com la Romana i la Grega, però també ho van provar els musulmans, i la Corona d'Aragó...
Deixo per un moment l'historia i em situo a l'agost del 2008, amb una onada de calor africà , vam aterrar a Trapani, ciutat que té uns aires nord-Africans, no només per la calor, potser les palmeres, i la proximitat real a l'africa, no sé.
Es curiós , però un està acostumat a la sobreexplotació local dels 3 o 4 km de platja que pot tindre un poble o ciutat al litoral català, i al veure que a Trapani, al mirar al fons del carrer, sense adonar-te gairebé , teníem la platja, t'adones que és un fet curiós ja que no hi el revombori habitual de costa, penses, on són els xiringuitos ?¿ , on són els restaurants ?¿?, on està la gent abarrotant la sorra ?¿? , doncs resulta que no, que apart de tindre aigues cristal-laines i sorra , no tenen devoció per exterminar el seu litoral, cosa que aplaudeixo.
Destacar també un poblet petit, a uns 8 km de Trapani, Erice, encloscada i aferrada al damunt del mont Sant Giuliano, on a mida que és va pujant el port, un pot observar una de les coses qmés belles que té sicilia, el contrast entre la costa i la muntanya, ja que a peu de costa creixen molts cims de 800 a 1500 m.Erice ha mantingut el seu caracter medieval, amb els seu carrers adoquinats, murs, i esglesies espectacularment ben conservades.
El Duomo d'Erice, la curiositat recau en que el campanar i l'esglesia no estàn juntes.
Desde Erice, és pot contemplar la Punta de Saraceno d'una alçada de 700 m.