Falten menys de 10 dies per què comencin els JJOO a Beijing, a la Xina. Moltes expectatives havien estat posades en aquests jocs per tal que repercutissin de forma positiva per al país que els acollia. S’espereva que la Xina fes un canvi per a bé en tot allò que fa referència a la qüestió dels drets humans ; basicament perquè així ens ho havien promés al 2001 quan Beijin va ser triada per èsser la seu dels jocs olímpics.
Des de aleshores han passat set anys i caldria fer balanç d’allò que les autoritats xineses van prometre a la resta del món quan van ampliar la seva constitució al 2004 per incloure la següent clàusula: “L’estat respecta i protegeix els drets humans” Analitzem quina és la situació actual de la Xina per saber si aquelles promeses no han caigut en l’oblit.
Amnistia Internacional ha vigilat ben d’aprop aquesta república per saber fins a quin punt el govern complia les seves promeses i s’ha trobat amb que no només no han millorat sinò que els drets dels xinesos han estat violats continuament tot i allò que diu la Carta Olímpica sobre els principis bàsics dels jocs.
En primer lloc, a la Xina es manté la pena de mort i s’executen al voltant de 10.000 persones a l’any, més que en tots els països de la resta del món junts. A més a més cada dia es perpetuen formes abusives de detencions administratives i arbitràries, els empresonaments, els maltractaments i els atacs contínus no només als defensors dels drets humans sinò també als periodistes estàn a l’ordre del dia. Els abusos s’han intensificat considereblament per tal de donar una imatge d’ “armonia” i “estabilitat” davant la resta del món. Posaré exemples per clarificar-ho. Des de que van començar els preparatiu per als jocs, el govern es va comprometre a ”netejar la imatge de la ciutat” mitjançant les detencions que abans mencionava per: publicitat il.legal, distribució de propaganda, negocis sense llicència, mendicitat... Fins i tot persones que demanen signatures pels carrers i que es manifesten pacificament son enviades als afores de la capital i son reclosos en instal.lacions absolutament precàries, amb una alimentació deficient i sense serveis sanitaris ni d’atenció mèdica.
I què dir de la llibertat d’expressió i / o d’informació? Les persones que viuen a la Xina tenen censurades moltes pagines webs com per exemple la pàgina de la BBC entre altres. I els exemples més propers van passar no fa gaire. Recordeu les protestes al Tíbet i la seva posterior repressió? Què en sabeu ara de la seva situació? El silenci imposat als mitjans de comunicació per les autoritats van posar de manifest no només les violancions ja antigues i encara no resoltes dels drets humans sinò també la censura que continua vigent per als mitjans de comunicació. I l’altre cas és el del terratrèmol que va sacsejar la regió del Sichuan on les autoritas en un principi van permetre l’entrada relativament lliure d’alguns mitjans de comunicació. Tot i això els controls dels mitjans es van intensificar quan les famílies de les zones afectades es van manifestar públicament per exigir reponsabilitats a les autoritats locals, en especial quan es va derrumbar una escola. A partir d’aleshores es va impedir que alguns periodistes informessin i d’altres van ser detinguts per impedir que informessin de les protestes.
Aquests només són petits exemples de la situació real de la Xina, i no cal citar-ne més perquè la meva intenció no és escriure un text morbós sobre la precària situació d’aquest país, sinò que és un text de denuncia contra tots aquells que beneren la celebració dels jocs olímpics a Beijing començant per Jacques Rogge, president del COI, i continuant per tots aquells que hi aniràn com a jugadors o com a caps d’estat com si no passes res, i aprovin que gràcies a la celebració dels jocs moltes persones que viuen a la Xina han vist minvades les seves llibertats i la dels seus familiars mentre altres només pensen en guanyar una medalla. I ¿què és una medalla en front de la pèrdua , ni que només sigui ,d’una sola vida que es truncada per un govern que no respecta les opinions que li son adverses? I ¿ Què em de dir dels caps d’estat que també hi aniràn i ensabonaràn a les autoritats xineses perquè resulta ser una economia emergent que produeix i consuméis com cap altre país ho fa?
El meu granet de sorra és per animar a la gent que estigui en contra de totes les vulneracions dels drets humans a canviar de cadena per no veure els JJOO des del sofá de casa seva mentre altres s’estàn podrint uns km més enllà a les presons del govern que engalana un jocs que lluny de millorar les condicions de vida dels seus ciutadans les ha malmés tot i que sap que té la vista de tots els països a sobre. Uns països que sembla ser, estàn secs.
Des de aleshores han passat set anys i caldria fer balanç d’allò que les autoritats xineses van prometre a la resta del món quan van ampliar la seva constitució al 2004 per incloure la següent clàusula: “L’estat respecta i protegeix els drets humans” Analitzem quina és la situació actual de la Xina per saber si aquelles promeses no han caigut en l’oblit.
Amnistia Internacional ha vigilat ben d’aprop aquesta república per saber fins a quin punt el govern complia les seves promeses i s’ha trobat amb que no només no han millorat sinò que els drets dels xinesos han estat violats continuament tot i allò que diu la Carta Olímpica sobre els principis bàsics dels jocs.
En primer lloc, a la Xina es manté la pena de mort i s’executen al voltant de 10.000 persones a l’any, més que en tots els països de la resta del món junts. A més a més cada dia es perpetuen formes abusives de detencions administratives i arbitràries, els empresonaments, els maltractaments i els atacs contínus no només als defensors dels drets humans sinò també als periodistes estàn a l’ordre del dia. Els abusos s’han intensificat considereblament per tal de donar una imatge d’ “armonia” i “estabilitat” davant la resta del món. Posaré exemples per clarificar-ho. Des de que van començar els preparatiu per als jocs, el govern es va comprometre a ”netejar la imatge de la ciutat” mitjançant les detencions que abans mencionava per: publicitat il.legal, distribució de propaganda, negocis sense llicència, mendicitat... Fins i tot persones que demanen signatures pels carrers i que es manifesten pacificament son enviades als afores de la capital i son reclosos en instal.lacions absolutament precàries, amb una alimentació deficient i sense serveis sanitaris ni d’atenció mèdica.
I què dir de la llibertat d’expressió i / o d’informació? Les persones que viuen a la Xina tenen censurades moltes pagines webs com per exemple la pàgina de la BBC entre altres. I els exemples més propers van passar no fa gaire. Recordeu les protestes al Tíbet i la seva posterior repressió? Què en sabeu ara de la seva situació? El silenci imposat als mitjans de comunicació per les autoritats van posar de manifest no només les violancions ja antigues i encara no resoltes dels drets humans sinò també la censura que continua vigent per als mitjans de comunicació. I l’altre cas és el del terratrèmol que va sacsejar la regió del Sichuan on les autoritas en un principi van permetre l’entrada relativament lliure d’alguns mitjans de comunicació. Tot i això els controls dels mitjans es van intensificar quan les famílies de les zones afectades es van manifestar públicament per exigir reponsabilitats a les autoritats locals, en especial quan es va derrumbar una escola. A partir d’aleshores es va impedir que alguns periodistes informessin i d’altres van ser detinguts per impedir que informessin de les protestes.
Aquests només són petits exemples de la situació real de la Xina, i no cal citar-ne més perquè la meva intenció no és escriure un text morbós sobre la precària situació d’aquest país, sinò que és un text de denuncia contra tots aquells que beneren la celebració dels jocs olímpics a Beijing començant per Jacques Rogge, president del COI, i continuant per tots aquells que hi aniràn com a jugadors o com a caps d’estat com si no passes res, i aprovin que gràcies a la celebració dels jocs moltes persones que viuen a la Xina han vist minvades les seves llibertats i la dels seus familiars mentre altres només pensen en guanyar una medalla. I ¿què és una medalla en front de la pèrdua , ni que només sigui ,d’una sola vida que es truncada per un govern que no respecta les opinions que li son adverses? I ¿ Què em de dir dels caps d’estat que també hi aniràn i ensabonaràn a les autoritats xineses perquè resulta ser una economia emergent que produeix i consuméis com cap altre país ho fa?
El meu granet de sorra és per animar a la gent que estigui en contra de totes les vulneracions dels drets humans a canviar de cadena per no veure els JJOO des del sofá de casa seva mentre altres s’estàn podrint uns km més enllà a les presons del govern que engalana un jocs que lluny de millorar les condicions de vida dels seus ciutadans les ha malmés tot i que sap que té la vista de tots els països a sobre. Uns països que sembla ser, estàn secs.
Potser els xinesos tenien moltes expectatives posades en els jocs pensant que els hi aportarien no només una ciutat engaladanada per l'ocasió sinò també una millora en les seves condicions de vida, sembla doncs que de moment no ha estat així. De fet, quan tot s'acabi, paralímpics inclosos cap allà a l'octubre, ja ningú mirarà cap a la Xina i tot seguirà igual; els seus somnis s'hauràn trencat.
Salut i repúblicaBETA.png)
23.jpg)
