Quan un país està governat per una junta militar , estem perduts , la tragèdia meteorològica, s'ha unit a la miserable desició de no acceptar ajut humanitari internacional fins el dia d'avui, una ajuda d'emergència per als damnificats del cicló Nargis, que segons un responsable birmà podria haver provocat 80.000 morts i més de 100.000 segons fonts diplomàtiques nord-americanes. A pesar de la magnitud de la catàstrofe i les reiterades crides de la comunitat internacional , la junta militar del govern Birmà, que exerceix el poder des de 1962, al qual Xina dona suport, deixa entrar als treballadors internacionals humanitaris amb compta-gotes i són poques les informacions verídiques sobre la catàstrofe.
El món internacional, s'ha mogut, però sempre al compàs del govern de Birmània, França , ha plantejat a l'ONU, una invasió humanitària, cosa que jo he trobat correcta.La situació política a Birmània és d'autèntic , caos, i corrupció, els karens, un poble d'origen tibetà, lluita de fa dècades (amb armes i tot) contra la junta birmana. Tot i que han rebut fort de l'exèrcit, encara mantenen unes quantes guerrilles actives. També hi ha grups de defensa dels drets humans que denuncien la situació. A tot això, hauríem d'afegir un referèndum sobre la nova constitució , la votació de diumenge a les àrees més afectades pel cicló, la junta militar va decidir d'aplaçar el referèndum sobre la nova constitució que diumenge farà a la resta del país. La junta militar considera que un 'sí' massiu a la nova constitució serà el primer pas per a democratitzar el país, encara que hi ha dubtes sobre quin és el redactat final que se sotmet a votació. L'originari obria la porta a què el 2010 se celebrin eleccions, però una segona versió, distribuïda més recentment, no ho deixava tan clar.
Tornem a tindre els problemes de sempre, una tragèdia humanitària, polititzada, no hi cap organisme en el món , que interposi la política a l'ajut humanitari , en casos d'extrema necessitat, perqué està clar que 100.000 morts és una tragèdia, siguin , d'on soguin. Tal i com va passar amb el famós Tsunami, els tornarem a oblidar passats uns mesos, perquè aquesta gent , és gent de segona , o tercera, ningú s'ocupa d'ells, no han tingut la sort de morir com el 3000 americans que varen morir al 11-S, aquestos , set anys després , encara els estem recordant...Quin món més hipòcrita
És una verdadera vergonya la hipocresia internacional, que signa drets humans i tota mena de documents però a l'hora de la veritat no es pren la molèstia ni d'ajudar milers de persones devastades per fenòmens naturals.
La reacció de la ONU hauria de ser la d'envair Birmània en cas de que el govern Birmà no deixés entrar ajuda internacional. Però bé, tot són paraules.
saluts
Els 3000 tenen al darrere un país que els interessa fer marketing per sobre totes les coses per aconseguir allò que tenen els altres... en aquest cas petroli; però, per altra banda el nombre de víctimes de New Orleans simbolitzen una vergonya, amb aquestes no les cal recordar...
Siguin rics o siguin pobles tant sol importen aquells que tenen l'únic que fa bellugar el món, Diner.
Ja voldria jo veure si França no té interessos econòmics a la zona perquè de les barraques verticals de les afores de Paris no es recorda pas.
I com sempre serem els que no tenim aquells que oferirem el nostre ajut, perquè som nosaltres els que sabem com costa viure sense els necessaris diners.
M'ha agradat molt el teu escrit i la teva preocupació.
Salut.
L'altre dia et vaig deixar un comentari però no sé perquè no es va guardar.
Et deia que la comunitat internacional es el máxim exponent de la hipocresia: molts drets humans i moltes declaracions però no usarà la força ni per obligar a una dictadura insignificant a acceptar ajudes per milers de persones.
En fi, que no se jo si hi podrem confiar massa per la independencia... Ja ens podem estar buscant raons per les que els convindria un estat català, que no sé perquè però tinc la sensació que per pura justícia no ens ajudaran.
Salut
Hola a tots!
Primer cal puntualitzar: Es tracta de Myanmar, no Birmània (es el nom que tenia abans); també es coneix com Burna.
Segon, el cas de Myanmar es d'aquells que... en fi, que son complicats d'entendre; només dir que es una ex-col·lònia i que ja de s del 1962 tenen un sistema militar, agreujat a partir de la dècada dels 90.
Tot i així, no esta aïllat. Per exemple, es membre de la ASEAN (espècie d'OTAN), el qual el van admetre al 1997.
França va proposar d'envair humanitàriament Myanmar. Hauria d'anar en compte perquè TOTAL esta fent negocis en aquest país (gasoducte Yadana) tot i les sancions que la UE manté en aquest país. Ah, i Chevron també hi esta.
Xina, Índia i Taiwan també hi tenen interessos econòmics.
No espereu que passi gaire cosa i la "vergonya" ja fa dècades que dura, amb la diferència que amb Internet ara la coneixem i abans es desconeixia.
Bones companys , gràcies per el vostres sempre didàctics comentaris.
Està clarissim que en aquesta tràgedia hi ha una paraula que estem tots d'acord, vergonya, independent de la desgràcia que tenen la gent de viure allà, les institucions internacionals, que han de ser mòdeliques i pacificadores, no fan aquesta tasca correctament, està clarissim que només vetllen per el mateix interes, l'econònic.
Ni ONG's, ni països,ni res de res, si tens la desgràcia de ser d'una zona , on tens tens ni petroli, ni gas, ni res, dona't per mort, o deixat en mans del govern de torn corrupte.Quina llàstima
Gràcies a tots