Nakba , 60 anys d'èxode.

15 de maig , un dia molt important en el calendari de tots els palestins del món, on recorden la tragèdia del gran èxode,(500.000 a 900.000 persones, segons versió ).
El dia abans, va ser el dia de la fundació d’Israel un 14 de Maig de 1948,proclamada per Ben Gurion, conseqüència :una guerra i un èxode.

A partir d’aquestes dades m’agradaria fer un molt breu resum històric sobre una part de la terra on dia rera dia, escoltem , veiem , com un poble aniquil.la un altre, pràctica un apartheid , recolzada per els dòlars dels Estats Units , i la passivitat o subordinació de la Unió Europea , deixa , dic ,que el poble palestí mori esclafat per un gegant , fruit de la suma de totes les potències del món i de la passivitat del gairebé tota la població mundial.
Està clar que és molt complicat treure o definir els termes en aquest conflicte, (sempre dependrà desde on t'ho mires ) però hi juguen molt factors ( Guerres, cultures, religions, territoris...), però en definitiva , com sempre, els més dèbils, els més petits són els que surten perdent, com aquell humil pastor palestí, que veu com l’exercit Jueu , li mata les 3 ovelles i les dos vaques que té...qüestió de forces.

Cronòlogia bàsica.
1947

L'ONU decidí dividir Palestina en dos estats l’Israelià i l’ àrab (estava sota control Britànic), Jerusalém i Betlem van ser proposades com a zones internacionals.
1949

"Guerra de 1948-49". Las nacions àrabs (Líban, Siria,Jordania, Egipte Iraq ) van atacar al 1948 el tot just format estat d’Israel.
Aquesta guerra va portar a una crisis de refugiats palestins on milers d’aquestos van haver de fugir , voluntària o forçosament. Israel va guanyar la guerra i va annexionar territoris que pertanyien a l’estat Àrab. El territori de Gaza va quedar administrat per Egipte i Cisjordania per Jordània.
1967

"Guerra dels sis dies". Egipte, Jordania i Siria van mobilitzar les seves forces vers Israel , que va resistir al atac i que finalment va anexionar els territoris de Cisjordania, Gaza, la península del Sinaí ( Egipte) i els Alts del Golán (de Siria).
1978

Egipcis e israelíis es van trobar a Camp David, als Estats Units, per negociar la pau.
2000
Es van reiniciar les negociacions per la pau amb el president Americà Bill Clinton, com a intermediari. Finalment no va haver cap mena d’acord.

Bill Clinton, Isaac Rabin i Yasser Arafat.

2006
Eleccions a Palestina, amb la victòria de Hamas, Estats Units i l’Unió Europea imposen sancions i bloquejos al territori Palestí.

Com s'acabarà aquest conflicte?, Quines solucions hi ha, ? Quins són els factors claus.?

¿Què volen els palestins?
-Israel ( i els Estats Units ) els permeti tindre un estat independent i autònom.
-Garanties per que el poble Palestí es pugui desenvolupar econòmicament.
-Sortin les forces d’ Israel del territoris ocupats
-Es desmantellin total i definitivament tots els assentaments jueus dels seus territoris.
-Romani sota la seva juriprudència la zona est de Jerusalem.
-Tornim els refugiats palestins que es troben en altres països àrabs.,
Què volen els israelians ?
-Cessin els atemptats terroristes vers la població civil jueva.
-Reconeixemnt del estat d’Israel.
-Permetre que puguin mantindre cert control sobre els territoris palestins per assegurar les seves fronteres.


També podreu trobar més informació i molt complerta a Palestina Libre;

Il mio canto Libero( Lucio Batisti) , directe acústic de Laura Pausini

In un mondo che

non ci vuole più

il mio canto libero sei tu

E l'immensità

si apre intorno a noi

al di là del limite degli occhi tuoi

Nasce il sentimento

nasce in mezzo al pianto

e s'innalza altissimo e va

e vola sulle accuse della gente

a tutti i suoi retaggi indifferente

sorretto da un anelito d'amore di vero amore

In un mondo che -

respiriamo liberi io e te - E la verità -

si offre nuda a noi e - perciò sopravvissuti vergini e limpida è l'immagine - si aprono

ormai - ci abbracciano Nuove sensazioni

giovani emozioni si esprimono purissime in noi

La veste dei fantasmi del passato

cadendo lascia il quadro immacolato

e s'alza un vento tiepido d'amore di vero amore

E riscopro te dolce compagna che non sai domandare

ma sai che ovunque andrai al fianco tuo mi avrai se tu lo vuoi

Pietre un giorno case ricoperte

dalle rose selvatiche rivivono ci chiamano

Boschi abbandonati

e perciò sopravvissuti vergini si aprono ci abbracciano

In un mondo che prigioniero è respiriamo liberi io e te

E la verità si offre nuda a noi

e limpida è l'immagine ormai

Nuove sensazioni giovani emozioni

si esprimono purissime in noi

La veste dei fantasmi del passato

cadendo lascia il quadro immacolato

e s'alza un vento tiepido d'amore

di vero amore e riscopro te

Corrupció a Miami

Aquestos dies s'està reposant els millors capítols de la famosa sèrie ...als telenotícies...que bé!!!. Bé, jo torno a lo meu, a lo que m'indigna, i en aquest el cas, el tema del poble, de Coslada, la seva policia Municipal, bé per dir-li d'alguna forma, perquè no deixen de ser una panda de matons. Han atemorit, maltractat, humiliat, perseguit, torturat, extorquit al poble durant 22 anys, amb un senyor, anomenat Ginés Jiménez Buendía, que era el cap de la policia, personatge aquest , indigne i mafiós i que feia i desfeia el que volia, era el Sheriff.(democràcia ¿?¿?).

El tema està agafant una dinàmica molt activa en aquest aspecte, casos de corrupció espectaculars, trames de especulacions urbanístiques, on els alcaldes de torn i els seus col-laboradors són una panda de mafiosos , que utilitzen al poble, els seus recursos i els seu habitants com si fossin una propietat seva. Però quan, el governs, pendràn aquest tema seriosament, quan ?¿?.

Però el més greu de tot això no són aquestos casos, que ja coneixem , si no els que s'estan, començant a veure ara, i els que no sabem i potser mai sabrem.

Penso que és deixen massa llibertats als Ajuntaments, està clar que ciutats com Barcelona, Madrid, o ciutats molt més petites com Lleida o Mataró, tenen prou recursos i gent preparada per portat certs temes, però els pobles petits o de de menys de 5.000 habitants, a qui deixem decidir els temes urbanístics ?¿? Doncs a gent que són del poble de tota la vida des de fa moltes generacions i resulta que la meitat dels terrenys del poble o molts d'aquestos són seus o de la família, i que passa ?¿? que aquestos senyors un dia els fan regidors d'urbanisme o batlles i controlen la gestió urbanística, i ves per on , comencem amb re-qualificacions per aquí, ara fem un polígon per allà, i anem fent, com resulta que no hi ha manera de moure a aquesta gent de la cadira, i com democràticament guanyen eleccions, no es pot fer res, però és correcte això ?¿? és lícit ?¿?. Us sona això, segur que al vostre poble, n'hi d'aquestos.

Penso que certs ajuntaments, haurien d'estar controlats per Diputacions, si més no en afers , urbanístics i econòmics, per evitar temptacions o simplement gestions errònies per gent no qualificada.

Esperem doncs, mà dura a la corrupció de funcionaris estatals, autonòmics i locals, s'haurien de començar a donar sentències dures i exemplars , perquè estan jugant amb els nostre euros.

No us perdeu els propers càpitols de corrupció en Miami* , a qualsevol telenotícies.

Salut i dignitat !!!!!!!!

*Digués-li Miami, Coslada, Marbella, Salou o Alpicat....

Tràgedia humanitaria, vergonya humanitària

Fotografíes satèl.letit de la zona afectada.

Quan un país està governat per una junta militar , estem perduts , la tragèdia meteorològica, s'ha unit a la miserable desició de no acceptar ajut humanitari internacional fins el dia d'avui, una ajuda d'emergència per als damnificats del cicló Nargis, que segons un responsable birmà podria haver provocat 80.000 morts i més de 100.000 segons fonts diplomàtiques nord-americanes. A pesar de la magnitud de la catàstrofe i les reiterades crides de la comunitat internacional , la junta militar del govern Birmà, que exerceix el poder des de 1962, al qual Xina dona suport, deixa entrar als treballadors internacionals humanitaris amb compta-gotes i són poques les informacions verídiques sobre la catàstrofe.

El món internacional, s'ha mogut, però sempre al compàs del govern de Birmània, França , ha plantejat a l'ONU, una invasió humanitària, cosa que jo he trobat correcta.La situació política a Birmània és d'autèntic , caos, i corrupció, els karens, un poble d'origen tibetà, lluita de fa dècades (amb armes i tot) contra la junta birmana. Tot i que han rebut fort de l'exèrcit, encara mantenen unes quantes guerrilles actives. També hi ha grups de defensa dels drets humans que denuncien la situació. A tot això, hauríem d'afegir un referèndum sobre la nova constitució , la votació de diumenge a les àrees més afectades pel cicló, la junta militar va decidir d'aplaçar el referèndum sobre la nova constitució que diumenge farà a la resta del país. La junta militar considera que un 'sí' massiu a la nova constitució serà el primer pas per a democratitzar el país, encara que hi ha dubtes sobre quin és el redactat final que se sotmet a votació. L'originari obria la porta a què el 2010 se celebrin eleccions, però una segona versió, distribuïda més recentment, no ho deixava tan clar.

Tornem a tindre els problemes de sempre, una tragèdia humanitària, polititzada, no hi cap organisme en el món , que interposi la política a l'ajut humanitari , en casos d'extrema necessitat, perqué està clar que 100.000 morts és una tragèdia, siguin , d'on soguin. Tal i com va passar amb el famós Tsunami, els tornarem a oblidar passats uns mesos, perquè aquesta gent , és gent de segona , o tercera, ningú s'ocupa d'ells, no han tingut la sort de morir com el 3000 americans que varen morir al 11-S, aquestos , set anys després , encara els estem recordant...Quin món més hipòcrita

L'era Pep Guardiola

La viquipèdia diu: Josep Guardiola i Sala, més conegut com a Pep Guardiola, va néixer a Santpedor, el Bages, el 18 de gener de 1971, i ha estat un dels migcampistes més importants del futbol català. Ha sigut 43 vegades internacional am la selecció espanyola i ha sigut també el capità de la selecció catalana durant molts anys...

Club	País	Any
Futbol Club Barcelona	Catalunya	1990 - 2001
Brescia Calcio	Itàlia	2001 - 2002
AS Roma	Itàlia	2002 - 2003
Brescia Calcio	Itàlia	2003
Al Alhy	Qatar	2003 - 2005
Dorados de Sinaloa	Mèxic	2006

i a guanyat...

Futbol Club Barcelona, 6 Lligues. Temporades 1990-1991, 1991-1992, 1992-1993, 1993-1994, 1997-1998 i 1998-1999
Futbol Club Barcelona, 2 Copes. Anys 1997 i 1998
Futbol Club Barcelona, 4 Supercopes. Temporades 91/92, 92/93, 94/95 i 96/97
Futbol Club Barcelona Copa de Campions d'Europa de 1992
Futbol Club Barcelona Recopa d'Europa de 1997 (Competició extingida)
Futbol Club Barcelona Supercopa d'Europa. Anys 1992 i 1997
Selecció espanyola de futbol Sub-21 . Medalla d'or en els Jocs Olímpics de Barcelona 1992
Trofeu Bravo de 1992, atorgat per la revista italiana Guerin Sportivo al millor jugador europeu menor de 21 anys.

Doncs tot això i ser un símbol , a portat a en Pep, a ser el futur entrenador del Barça.
Un repte molt complicat, no per ell, si nó per el moment que està el Barça, àvid d'aconseguir un títol, amb unes urgències per part del president Laporta, això fa que no agafi al Barça en el millor moment.
Però Pep és un tio diferent, home culte, catalanista, amant del futbol, tothom savia que tard o d'hora seria l'entrenador del Barça, però amb 37 anys té ara, un repte molt engrescador.
No debatrem si és l'entrenador adequat o no , ara és l'hora de fer pinya amb ell, i creure en aquest projecte, a mi personalment, m'agradaria que el Barça és fixés una mica en els equips de la Premiere Leage, la millor lliga del món, on el projectes dels entrenadors semblen vitalicis, i és així d'aquesta manera com és guanyen títols, quantes temporades porta Alex Ferguson al MUFC ?, o Arsen Wegner al Arsenal ? , i el futur de Benítez al Liverpool...??
Està clar que Pep , com va fer de jugador marcarà una època, no podem deixar que és maltractin els simbols, i ara el Barça el que necessita és un símbol, i Pep , potser , és el símbol del futur.

Es pot navegar per internet sense navegador ?

L'èxit de l'informàtica, ha sigut quan aquesta s'ha apropat al gran públic,quan va deixar de ser una eina només d'informàtics, ingeniers, matemàtics, per ser una eina per a tothom, el marit, la mestressa de casa, el nen, l'estudiant de primària... i això ho va saber veure molt bé un gurú de l'informàtica i tècnologia, el Sr. Bill Gates, per crear un sistema operatiu , proper i molt senzill d'utililitzar per a tots els colectius, el Windows.

Un altre fenòmen per impulsar l'infomàtica com a medi d'oci va ser l'aparició pública d'internet, al 1989, gran èxit, i a data d'avui pensem , que fariem sense internet, ?¿?Bufff, mare de déu !!!!

Doncs imaginem que no temin navegador, podriem navegar, ?¿?¿ es clar !!! com ?¿? fàcil.

1.- Obrim un document wordPad (*.doc).

2.- A la barra "de herrramientas "superior, fem clic a "Ayuda" i, a continuació, a sobre de "Temas de Ayuda".

3.- Fem clic dret sobre la barra d'estat (la barra blava superior de la finestra).

4.- Seleccionem "Salto a dirección URL..."

5.- A la casella que ficariem doncs l'adreça que volem accedir http://www.albertarque.bloqspot.com/, per exemple.

Justícia, quina Justícia?

Es coneguda per tots , la detenció de Franky , un jove terrasenc que ha estat condemnat per ultratge a la bandera en haver despenjat aquesta del balcó de l'ajuntament de Terrassa el 2002.Ha estat empresonat aquest dilluns al matí després que el Tribunal Suprem decidís fa pocs dies no admetre a tràmit el recurs de la defensa i ratifiqués la condemna de dos anys i set mesos de presó. La condemna és per un delicte de desordres públics i atemptat a l'autoritat. Per l'ultratge a la bandera, haurà de pagar una multa.
Tot plegat, conseqüència d’un judici polític en el qual, lluny de qüestionar la provocació de l’Ajuntament de Terrassa per colocar la bandera espanyola per festes majors o lluny de jutjar les agressions que cometeren els agents municipals, el que es va processar va ser una mobilització festiva en contra de la bandera ocupant i que tingué, finalment, Franki, l’objecte selectiu de la repressió. Cal recordar també que el nom del Franki se’l passaren escrit en un paperet els agents municipals que sabien que ell no havia estat en aquella batussa? El judici es va acabar i la sentència és ferma.

Sembla increïble , però en aquest país pots ser un xoriço, pots estafar a hisenda, pots atropellar i matar a una persona sense carnet i donar-te a la fuga, pots ser alcalde i fotre un desfalcs que deixes les arques municpals pelades, aqui no passa res , això si, si atemptes contra la bandera del Imperio, i contra la corona, ho tens magre, llavors si, fiquem la màquinaria feixista, espanyolista, i anti-catalana.
Jo faria un greuge comparatiu, no sóc fiscal , ni advocat, però crec en el sentit comú.
Comparem doncs aquesta condemna a Franky (Terassa, Catalunya) , amb casos de reconeguda fama a Espanya.

Juan Antonio Roca, Assessor Urbanistic de Marbella,(Espanya) un desfalc de millons d'Euros Públics, condena : 2 anys.
Julian Muñoz, Alcalde de Marbella (Espanya) , estafa, prevaricació... condemna: 2 anys.
Juan manual Fernandez Montoya " Farruquito " còpio directament sentència : "autor de un delito de homicidio imprudente del art. condena y 4 años de privación del derecho de conducir vehículos de motor y ciclomotores, y a que indemnice, conjunta y solidiariamente con el Consorcio de Compensación de Seguros a Mª Angeles Madero Ramírez en 102.483,55 euros y a José Olalla Navaja y Ana Lebrón Perea en 8.275,3 euros para cada uno"...no calen + comentaris

Està clar , que molt més allà de les sentències mediatiques, i polititzades, està passant quelcom molt perillòs i preocupant en aquest país, en temes judicials, com també és vergonyós , que cap partit català doni la cara en aquestos casos, i faci saber al catalans i catalanes que est`na en contra d'aques sentències salvatge.

Cremar fotos del rei , banderes Espanyoles, et pot costar al pas que anem una vida, , ens fa veure que encara no ens hem tret la pols del franquisme, en cap país de la Unió Europea, hi ha aquestes sentències, de veritat, és vergonyòs.

25é Congrés Nacional d'Esquerra

Fa dies que em va arribar , com a militant que sóc d'Esquerra Republicana de Catalunya , tota l'informació sobre el procés congresual d'Esquerra, i fa mandra, molta mandra, continuo pensant que això és una lluita fraticida, he llegit comentaris en contra , per exemple del Carod, per part de gent partidaria a Rcat, que penses, però que no som tots d'esquerra ?¿? Que no som independentistes ?¿?¿ Doncs a què venen aquestos comentaris...comences a veure com un li retreu comentaris a l'altre, semblem el partit democràta dels EEUU, que ens anem barallant entre nosaltres , i l'enemic fa fent feina, va fent feina, i direu... qui és l'enemic d'Esquerra..? doncs tenim l'abstencionisme, o l'esgotament nacionalista, també podriem dir que els altres partits de caire catalanista o independetista.

En resum, no m'agrada el volum que està agafant el tema del congrés d'Esquerra, i espero que no acabi com crec que acabarem , uns per una banda, uns per l'altra fundant un altre partit, en fi !! ja veurem , i de moment.. .a partir !!!!

Salut i República.

Llibertat de exposició

Avui , ha sigut la diada de Sant Jordi, dia radiant , olor a primavera, olor a festiu, olor a catalanitat, els carrers plens de gom a gom, senyeres a banda i banda del carrer, goig i joia, fa el veure les paradetes de llibres i roses.

Fins aquí , sembla una diada normal, d’un dia bonic, però he vist una cosa, que a part de sorpresa, a poc a poc m’ha anat empipant i després l’empipamenta s’ha transformat en indignació.
Situada aprop dels porxos de la Plaça Sant Joan de Lleida una de les parades era la del Partido Popular, regalant o venent roses, no sé molt bé el que feien, fins aquí tot normal, al darrera una parella de mossos d’esquadra, … penses, bé, estan fent la ronda , i s’han ficat al costat d’aquesta gent tant maja del pp.
Després de realitzar unes tasques laborals , torno a passar per la parada en qüestió i ja de lluny, veig als integrants del pp de lleida, i al costat la parella de mossos,?¿? curiòs perquè en tot el recorregut del carrer major que són gairebé dos quilometres , no he vist ni un policia passejant i controlant les masses, que resulta que és la seva tasca, i dius , doncs si avui al l’eix potser hi havia 10.000 persones ¡!!, què passa que aquestes no es mereixen protecció o només ens hem de cuidar que no desmontin la paredeta dels peperos.
M’aturo aprop de la parada, i confirmo , que si , que aquesta parella de mossos , pagats per tots nosaltres , estàn durant la jornada d’avui de cos de seguritat privada dels senyors dels pepe.

Està clar que tothom té el dret a expressar les seves opinions , i divulgar-les , faltaria més , fins i tot el pp, però també està clar que cadascú ha de ser conseqüent i responsable del seu discurs, i si tens uns discurs que taques el nom de Catalunya, o que permets que desde Madrid insultin al teu país, creus que pots sortir al carrer i molestar al catanans que tu has insultat?¿?¿, Creus que pots fer pedagogía del teu discurs per el carrer sense cap mena de consequència?¿?, si més no molestes i provoques.

Si ho mires fredament , penses, home es clar ¡! Estem en una democràcia, jo penso segur ¿¿? Es pot expressar els teus pensaments sense cap mena de conseqüència, que li preguntin als Xirinacs, Fernando Parrena, Carod Rovira, etc,etc, podien expressar-se en llibertat fòra del seu territori ( o dins ), sense cap mena de consequència…recordem que Carod, no pot o no podia anar al País Valencià, per el seu bé físic.

Per aquesta regla de tres, vull demà mateix, una paradeta a Salamana, al ara carrer del expolio, una taula de 3 metres amb una senyera de faldó de taula, llibres en català, samarretes reivindicatives, enganxines i tot tipus de documents on pugui exposar la realitat dels arxius de Salamanca, i sense cap por que un grup de fatxes em desmuntin la paradeta o em facin una cara nova, tindre una panda de matons,(Policia Nacional ) al meu costat pagats per tots els Espanyols, per protegir-me….que bé ¡!!

Així és al democràcia, que només alguns poden expressar la seva opinió (encara que sigui amb l’ajut dels dels Mossos ), d’altres hem de callar i engullir.

Preparant el Sant Jordi..amb Martí Gironell

S'apropa, Sant Jordi, una gran jornada literària a casa nostra, on apart de les roses, també tirem al carrer als nostres escriptors i escriptores.

Si més no, és una bona jornada per fer una sacsejada a les ofertes literàries, cadascú, ens agrada un estil de literatura , però està bé veure que es cou en aquest món.

Un d'aquestos casos , serien, els escriptors mediàtics, que suposo que hi ha de moltes formes i colors, aprofiten la seva tirada per vendre un producte, moltes vegades caiem en la critica fàcil, i és senzill dir ," mira aquest com s'aprofita que surt a la tele".

Hem de mirar una mica endins de cada cas, jo us voldria comentar un de particular el del periodista de Tv3 ( entre d'altres) , Martí Gironell (1971). conegut presentador de telenoticies i que actualment "condueix" l'espai el trànsit als matins d'en Josep Cuní.

L'any passat va treure el llibre , El pont del Jueus, novel-la sobre la construcció del pont de Besalú, uns dels més venuts al Sant Jordi 2007, i suposo que també enguany.

El cas d'en Martí, potser no el podriem catalogar com a mediàtic, ja que tampoc podriem dir que és un personatge del prime-time, ni dels que estàn a la tele per fer riue, o fer veure que treballen, al meu entendre , el personatge mediàtics, que aprofiten el Sant Jordi, per fer calaix, són els de sempre... Buenafuente, Toni Soler, Arguiñano, Manel Fuentes, ara s'afegeix en Risto Mejide etc,etc..

En aquest cas , és el seu segon llibre, i en el primer , La ciutat dels somriues, va fer donació dels guanys de les vendes del llibre , a una ONG , i aquest darrer llibre ha sigut traduït al espanyol, on demostra d'aquesta manera que s'ha guanyat el respecte en aquest món literari, perqué està clar que no deu ser massa conegut a Avila , no crec que mirin tv3, suposo ?¿?¿( al País Valencià tampoc poden).

Estem davant , potser , d'un cas diferent d'escriptor, cadascú, arriba a aquest món d'una manera o d'una altra, al final el que queda , són les paraules , i les lletres, i on s'ha de demostrar dia a dia , el que vals.

Bé, doncs, com podeu comprovar a les fotos, jo ja tinc el llibre de Sant Jordi , i signat per l'autor, va ser aquest dissabte, a la Llibreria 22 , de Girona, on com veien , s'està preparant el Sant Jordi.

(10)

D I E G O A R M A N D O M A R A D O N A

Sóc , futbolero, ex practicant d'aquest esport , fins que em faig trencar els lligaments, sóc d'una generació, que encara que eram molt petits, teniam un idol... Maradona.

Jugàvem a fútbol al carrer, i tots voliem ser-hi ell, tot voliem ser Diego, tots la voliem tocar com ell.

Gran futbolista, no hi hagut mai cap futbolita com ell, petit, hàbil, molt hàbil, amant del toc, la màgia, l'enganyifa al rival, la velocitat endiablada amb l’esfèric controlat, un gení, un superdotat del futbol.

Però si mirem enrera, veiem un nen que jugava al carrer, que ve d'un barri marginal, i que va començar a jugar a fútbol en un equip que es deia Cebollitas, després de cop , ja estava jugant a la lliga argentina amb Argentinos Juniors i després al més gran dels equips d'América, el Boca Junior ,de Buenos Aires.

El Barça va pagar una millonada , i se'l va endur, va passar sense gaire glòria, Del Barça, se'n va endur una hepatítis i una gran lesió que li va provocar un "carnisser" que jugava al Ath.de Bilbao i que responia al nom de Goicoetxea.

Després va saltar al calcio,al Nàpols, on va fraguar els grans èxits d'aquest equip, mai més ha tornat el Nàpols a aixecar el cap.
Va guanyar el Calcio Italià dos cops la UEFA i la super copa d’Europa.

Aqui va acabar el gran Maradona futbolistic, va passejar uns anys més el seu futbol per Sevilla, i va tornar a Argentina, per finalitzar la seva carrera, com no a Boca Juniors.

Evidentment , els seus gran èxits van ser amb l'Albiceleste ( selecció Argentina) , on , apart de guanyar el millor mundial que s'ha celebrat mai , el de Mèxic 86, i ser sots -campió a Italia-90, allà , a Mèxic , va marcar el millor gol de la història del fútbol, en un partit de quarts de finals contra la selecció Anglesa , que entrenava Bobby Robson, on va agafar la pilota al mig del camp, va regatejar a tothom que se li va fiar pel mig , fins que finalment va acabar regatejant a Shilton,el porter, i va marcar el gol, el millor gol de la història.

El Diego dels mundials , eren , màgia, fútbol en estar pur, i on els sentiments del país Argentí , reposaven al peus del seu déu, el deu (10).

Geni futbolístic, evidenment , no podem dir el mateix com a persona, ja que possiblement el que tenia de geni futbolistic, ho tenia de drogadicte, sexeadicte, i mafiòs o potser seria més just dir que va ser poc intel-ligent per getionar la seva vida privada.

Tot va començar a Barcelona, era jove, guapo, i molt ric, va acabar rodejat de voltors , gent que només és volen aprofitar de tu, de la fama , dels teus milions , i del teu magnetisme d’idol.
Festes, nits a les discos, en fi , la dolce vita, però a Barcelona, només era això , la dolce vita, el mateix cas que ara li passa a Ronaldinho.

Les coses es van complicar a Nàpols, on la màfia, va fer d'ell el que va voler, el van acusar de tot, de tràfic de drogues, de compadreo amb la màfia, i de no saber aturar aquesta pilota que van ser les drogues, ara ja savia el que era perdre.
Tot allò que li va donar el fútbol i l’esport, li van treure les drogues.

A l'Argentina , és un déu venerat, jo el venero com a futbolista, però no puc tindre com a idol a un drogadicte, i això és el que passa al Argentina, que llepen el terra on ha passat ell, i fan de la seva malaltia, la malatia d'un país.

Diego, és un referent a l’Argentina, que ara , fins i tot , fa doctrina política, va ser o és gran amic de Fidel Castro, i fa ell molt visible sempre el seu tatuatge del Che.

Maradona ha sigut sempre , dos cares , molt diferents, jo em quedo amb el grandissim futbolista, que ens va fer enganxar a tots aquells nens a una droga , el fútbol.
Maradona, és un sinònim de fútbol-màgia, es el més gran, i els Pelé,Di Stefano, Cruyff, Bechkembauer,Best,Chalton, Zidane...només han sigut els princeps.
Aquest video que us passo , no és el del millor gol de la història , ni de cap , ni de xilena, ni rabona, ni tant sols de penal, és el d’un escalfament previ a un partit de UEFA, contra el Bayern de Munich , crec, si, si, un escalfament, així era Maradona, que d’uns tocs en us escalfament, feia magia i a ritme de música.

Un 14 d'Abril....

Tal dia com avui, però de fa 77 anys, es va proclamar la República Catalana, previament, s'havia proclamat la Segona República Espanyola, per tant avui és un dia republicà i potser més el dia anti-monàrquic, ja que cap de les dos va poder fer-se realitat, esclafades per el feixisme.

No vull fer ara una explicació del que va representar la segona republica o la república Catalana , ni els fets ni les causes, això ja s’ha escrit , i les biblioteques hi són farcides d’informació, així com la xarxa, però si que volia destacar un parell d’aspectes interessants.

Només comentar que avui en dia a Espanya, hi ha una monarquia, (institució paràsita, masclista, retrograda i medieval ) i que és fruit, recorde’m-ho , de la herència d’un règim que es va alçar en armes contra un sistema triat per el poble, la segona República.

Que segurament, el futur, ens hagués deparat una història molt millor per a Catalunya amb una república Espanyola, que no pas una guerra, una dictadura, una transició, i una democràcia hereves totes dels fets feixistes, està clar, però l'història és l'història, i no la podem canviar.

Recordar , doncs avui la República, és recordar tota aquella gent, molts avantpassants nostres, que van lluitar per uns ideals i van ser repudiats, assenyalats, i molts d'ells assassinats , per un franquisme assassí, mesquí, i venjatiu.

Salut i República.

Aquestes són les paraules que va dir el president Macià a la balconada del Palau de la Generalitat, fa avui , 77 anys.

Catalans :
Interpretant el sentiment i els anhels del poble que ens acaba de donar el seu sufragi, proclamo la República Catalana com Estat integrant de la Federació ibèrica.
D'acord amb el President de la República federal espanyola senyor Nicet Alcalá Zamora, amb el qual hem ratificat els acords presos en el pacte de Sant Sebastià, em faig càrrec provisionalment de les funcions de President del Govern de Catalunya, esperant que el poble espanyol i el català expressaran quina és en aquests moments llur voluntat.

Per Catalunya, pels altres pobles germans d'Espanya, per la fraternitat de tots els homes i de tots els pobles, Catalans, sapigueu fer-vos dignes de Catalunya.
Barcelona, 14 d'abril de 1931.
El President FRANCESC MACIÀ

Dones al poder!

Per fi sembla que la paritat entre homes i dones s'ha fet realitat, si més no al govern Espanyol. Per alguna cosa es comença.

El nou president del govern ha marcat per fi l'inici d'una igualtat tant sovint reivindicada per molts sectors de la societat: la paritat en els més alts càrregs del govern. Aquest és un bon inici. Però caldria saber amb quins bàrems s'han triat aquestes persones. Ha estat una qüestió per fer callar les crítiques dels sectors més feministes de la societat? o per altra banda, son persones que han dedicat gran part de la seva vida a formar-se, son competents en les seves àrees i han lluitat per aconseguir el que ara tenen? Voldria pensar que la segona opció és la vàlida, però... no sé perquè em costa de creure. Més que res per la ineptitud ,de sobra coneguda, d'alguna ministra que ja va ocupar el mateix càrreg durant la legislatura anterior.

Així doncs, potser menys paritat i més competència a l'hora de triar el personal de les carteres ministerials.

La imatge del dia...

Continuem mirant al cel , i també als nostres homes i dones del temps.

Aquesta és la imatge del dia, el radar de precipitacions , han sigut una mica més importants , si més no, comencem a respirar una mica més tranquils.

Aquesta mateixa tarda , a les proximitats de Balaguer , hi hagut un moment, de descàrrega espectacular, molts cotxes hem tingut que parar al voral , visibilitat anul-lada per la forta descàrrega d'aigua.

Us passo les darreres precipitacions a les comarques de lleida.(http://meteopallars.blogspot.com/)

Viella 3 l/m2 Bonaigua 4,0 l/m2 Sort 6,0 l/m2 Pobla Segur 8,0 l/m2

La Seu d'Urgell 2,0 l/m2 Balaguer 6,0 l/m2 Lleida 6,8 l/m2 Cervera 3,0 l/m2

L'aigua, en boca de tots.

Aigua

Important

Gestió

Universal

Abandonada per l'home

S’ha escrit moltissím sobre aquest tema, i s’ha donat mil versions de les coses, i no sempre amb bones intencions.Està clar que hi ha una sèrie de factors importantíssims que s’han de tenir en compte, a partir d’aquí , casdascú ha de veure la manera de solventar-ho , tot depèn de la zona on siguis.

La sequera no és la culpable total de la manca de recursos hídrics a Catalunya. Hi ha hagut una molt dolenta planificació per part dels diferents governs de la Generalitat en qüestió de gestió hídrica, i tots s’han mogut segons les condicions polítiques del moment; han de saber els polítics que l’aigua no és ni de dretes ni d’esquerres, ni tant sols dels ecologistes, l’aigua és de tots.
Per sort o per desgràcia , Catalunya, té un repartiment poblacional gens equilibrat i fa que 5.5 milions d’habitants , visquin en un 19 % de territori.
Qui gestiona més aigua ? El sector agrari. Per tant en aquesta crisis hem de mirar al sector agrícola, que gestiona el 72% de l’aigua. No es qüestió de dir que han de tenir més cura a l’hora de regar, ni que potser la malaurada tradició d’inundar terrenys tampoc és gens efectiva , ni la de regar terrenys gens fèrtils,cosa que els mateixos pagesos ja deuen saber sinò que han de tenir clar que, encara que realment viuen de l’aigua, han de saber , que no en són pas els seus senyors.
Penso que venen d’una cultura on mai els hi ha mancat , l’han tingut tota la vida , i mai han hagut de pensar que és un recurs que s’esgota, és per tant l’hora de professionalitzar més aquest sector, i donar un impuls per formar-los en aquesta materia, incloent ingeniers agricoles que tinguin una formació en gestió hídrica, per exemple.

Quines són les solucions ? No seré jo qui doni en el clau, però potser hi ha una sèrie d’actuacions urgents que s’haurien de tenir en compte.

En primer lloc, s’ha de garantir l’aigua de consum a tot el territori, això està clar. Els governs, per tant , han de prioritzar en aquest tema, i ficar-ho com a primer punt a l’hora de renovar lleis i fer gestions de govern.
Culturitzar a la població; no sé si sancionar és la solució , potser sí en alguns casos, però s’ha de tenir cultura de sostenibilitat des de molt petits, per tant això és feina d’educació a casa, i pedagogía a l’escola.
D’acord amb allò que hem estudiat tota la vida , el planeta terra està format per un 75% d’aigua i un 25 % de terra. Doncs fem que aquest 75% d’aigua, que no tota és potable, pugui ser-ho. Estem al segle XXI, penso que hi ha medis i recursos per fer possible aquesta solució, per tant crec en les dessalinitzadores.
Un altre punt important seria el no frivolitzar amb l’aigua, en d’altres paraules, no fer de l’aigua un eslogan polític.
Caldria no donar peu a l’especulació, ni la voràgine constructiva d’habitatges de segones residències que fa que, amb l’excusa de fer-hi arribar l’aigua de boca, es crein complexos residencials, amb jardins, piscines o resorts inacabables, camps de golf, spa, etc...
Crec en els científics i ingeniers ; i per tant en la gent preparada en aquesta matèria que són els que han de fer que es professionalitzin encara més totes les institucions , privades o governamentals que gestionen l’aigua.Per exemple , és vergonyós i ridícul el cas de la fuita d’aigua d’una població com Badalona, i el fet que no l’hagin solventat en dos anys.Per tant aquí hi ha hagut una negligència esgarrifosa, i una manca de professionals per solventar-ho.

Però sobretot , el que ara cal és que plogui !!! Que s’omplin de nou tots els embassaments del territori. Així doncs ,encara que siguem agnòstics, ens tocarà mirar al cel.........i com diu un refrany popular "cada gota de pluga, té un arbre que l'espera".