S'apropa, Sant Jordi, una gran jornada literària a casa nostra, on apart de les roses, també tirem al carrer als nostres escriptors i escriptores.
Si més no, és una bona jornada per fer una sacsejada a les ofertes literàries, cadascú, ens agrada un estil de literatura , però està bé veure que es cou en aquest món.
Un d'aquestos casos , serien, els escriptors mediàtics, que suposo que hi ha de moltes formes i colors, aprofiten la seva tirada per vendre un producte, moltes vegades caiem en la critica fàcil, i és senzill dir ," mira aquest com s'aprofita que surt a la tele".
Hem de mirar una mica endins de cada cas, jo us voldria comentar un de particular el del periodista de Tv3 ( entre d'altres) , Martí Gironell (1971). conegut presentador de telenoticies i que actualment "condueix" l'espai el trànsit als matins d'en Josep Cuní.
L'any passat va treure el llibre , El pont del Jueus, novel-la sobre la construcció del pont de Besalú, uns dels més venuts al Sant Jordi 2007, i suposo que també enguany.
El cas d'en Martí, potser no el podriem catalogar com a mediàtic, ja que tampoc podriem dir que és un personatge del prime-time, ni dels que estàn a la tele per fer riue, o fer veure que treballen, al meu entendre , el personatge mediàtics, que aprofiten el Sant Jordi, per fer calaix, són els de sempre... Buenafuente, Toni Soler, Arguiñano, Manel Fuentes, ara s'afegeix en Risto Mejide etc,etc..
En aquest cas , és el seu segon llibre, i en el primer , La ciutat dels somriues, va fer donació dels guanys de les vendes del llibre , a una ONG , i aquest darrer llibre ha sigut traduït al espanyol, on demostra d'aquesta manera que s'ha guanyat el respecte en aquest món literari, perqué està clar que no deu ser massa conegut a Avila , no crec que mirin tv3, suposo ?¿?¿( al País Valencià tampoc poden).
Estem davant , potser , d'un cas diferent d'escriptor, cadascú, arriba a aquest món d'una manera o d'una altra, al final el que queda , són les paraules , i les lletres, i on s'ha de demostrar dia a dia , el que vals.
Bé, doncs, com podeu comprovar a les fotos, jo ja tinc el llibre de Sant Jordi , i signat per l'autor, va ser aquest dissabte, a la Llibreria 22 , de Girona, on com veien , s'està preparant el Sant Jordi.
23.jpg)
agraeixo la teva participació al meu blog, arran del tema de la sequera i celebro el sentit comú que ens fa veure a l'esquerra "no sociata", de que hem de reconsiderar moltes coses en relació a aquest segon tripartit que, a diferència del primer, ens està passant una factura enorme a ICV-EUiA i ERC, cosa que als espavilats socialistes no es afecta...qui fa la feina bruta del govern? Em temo que, entre errors brutals de baltasar o de carod (la llista pot augmentar), per temes diferents, podem acabar necessitant respiració assistida. Convindrà fer el que tú i jo fem, a escala major, és a dir: establir xarxes de connexió entre les esquerres per repensar moltes coses...què tal, doncs, un millor enteniment roig-verd-republicà al servei d'una esquerra més decisiva?
Jojojojojo! La mare que et va parir!!!! Quina gràcia trobar-te per aquestes "contrades internàutiques"! He vist un post teu al meu blog i... he recordat velles (i belles?) experiències junts en una botiga informàtica situada al Joc de la Bola.
Soc el Nando!!! Jeje, quina gràcia... que petit és el mon! ;)
k cabrón
Albert,
He vist el teu comentari al blog de la RHA. Simplement, no hi estic d’acord, tot i que no crec que et resulti gaire convincent que un militant del PSC negui la teva afirmació.
Contraataco per tres francs:
( 1 ) Tot i ser una simplificació excesiva, ser independista significar avantposar els drets identitaris als drets socials. Això, segons el meu parer, fa incompatibles el sintagma independentista d’esquerres.
( 2 ) El PSC és un partit catalanista i no independentista. Per tant, no nega Espanya, i per tant, està sotmès a Espanya no és sino està sotmès a un mateix.
( 3 ) Afirma que el PSC està sotmes a Espanya forma part d’una doctrina enganyosa. Els independentistes poden criticar al PSC, però no li han de dir com ha de definir-se ni que ha de fer. Crec, que aquestes afirmacions i d’altres es fonamenten en una negació de la realitat del nostre país.
Salutacions,
David
Hola David,
primer de tot , moltes gràcies per el teu comentari,
Buff, resumint, em quedo amb el que comentes que el PSC és un partit catalanista, mmmmmm, s'en fa complicat entrendre ser catalanista i espanyolista, entenc el catalanisme sense l'independetisme, ( és un pas més només) , hi ha molts aspectes de la nostra cultura,economia,.. que no poden passar per espanya,i això fa que perdem pistonada, ja no som ni el motor d'Espanya...
Salutacions desde Lleida
Ângel , reponent al comentari que em deixes i sobre la pregunta, un millor enteniment roig-verd-republicà al servei d'una esquerra més decisiva?
Penso que si, som d'un gruix politic idèntic, d'esquerres, nacionalistes, amb politiques socials com a prioritats, llàstima, que en algunes poblacions, per exemple a lleida, hi ha una rivalitat entre persones molt aferrisades entre ERC i IC.
Però no et preocupis ens hem sortirem.