D I E G O A R M A N D O M A R A D O N A
Sóc , futbolero, ex practicant d'aquest esport , fins que em faig trencar els lligaments, sóc d'una generació, que encara que eram molt petits, teniam un idol... Maradona.
Jugàvem a fútbol al carrer, i tots voliem ser-hi ell, tot voliem ser Diego, tots la voliem tocar com ell.
Gran futbolista, no hi hagut mai cap futbolita com ell, petit, hàbil, molt hàbil, amant del toc, la màgia, l'enganyifa al rival, la velocitat endiablada amb l’esfèric controlat, un gení, un superdotat del futbol.
Però si mirem enrera, veiem un nen que jugava al carrer, que ve d'un barri marginal, i que va començar a jugar a fútbol en un equip que es deia Cebollitas, després de cop , ja estava jugant a la lliga argentina amb Argentinos Juniors i després al més gran dels equips d'América, el Boca Junior ,de Buenos Aires.
El Barça va pagar una millonada , i se'l va endur, va passar sense gaire glòria, Del Barça, se'n va endur una hepatítis i una gran lesió que li va provocar un "carnisser" que jugava al Ath.de Bilbao i que responia al nom de Goicoetxea.
Després va saltar al calcio,al Nàpols, on va fraguar els grans èxits d'aquest equip, mai més ha tornat el Nàpols a aixecar el cap.
Va guanyar el Calcio Italià dos cops la UEFA i la super copa d’Europa.
Aqui va acabar el gran Maradona futbolistic, va passejar uns anys més el seu futbol per Sevilla, i va tornar a Argentina, per finalitzar la seva carrera, com no a Boca Juniors.
Evidentment , els seus gran èxits van ser amb l'Albiceleste ( selecció Argentina) , on , apart de guanyar el millor mundial que s'ha celebrat mai , el de Mèxic 86, i ser sots -campió a Italia-90, allà , a Mèxic , va marcar el millor gol de la història del fútbol, en un partit de quarts de finals contra la selecció Anglesa , que entrenava Bobby Robson, on va agafar la pilota al mig del camp, va regatejar a tothom que se li va fiar pel mig , fins que finalment va acabar regatejant a Shilton,el porter, i va marcar el gol, el millor gol de la història.
El Diego dels mundials , eren , màgia, fútbol en estar pur, i on els sentiments del país Argentí , reposaven al peus del seu déu, el deu (10).
Geni futbolístic, evidenment , no podem dir el mateix com a persona, ja que possiblement el que tenia de geni futbolistic, ho tenia de drogadicte, sexeadicte, i mafiòs o potser seria més just dir que va ser poc intel-ligent per getionar la seva vida privada.
Tot va començar a Barcelona, era jove, guapo, i molt ric, va acabar rodejat de voltors , gent que només és volen aprofitar de tu, de la fama , dels teus milions , i del teu magnetisme d’idol.
Festes, nits a les discos, en fi , la dolce vita, però a Barcelona, només era això , la dolce vita, el mateix cas que ara li passa a Ronaldinho.
Les coses es van complicar a Nàpols, on la màfia, va fer d'ell el que va voler, el van acusar de tot, de tràfic de drogues, de compadreo amb la màfia, i de no saber aturar aquesta pilota que van ser les drogues, ara ja savia el que era perdre.
Tot allò que li va donar el fútbol i l’esport, li van treure les drogues.
A l'Argentina , és un déu venerat, jo el venero com a futbolista, però no puc tindre com a idol a un drogadicte, i això és el que passa al Argentina, que llepen el terra on ha passat ell, i fan de la seva malaltia, la malatia d'un país.
Diego, és un referent a l’Argentina, que ara , fins i tot , fa doctrina política, va ser o és gran amic de Fidel Castro, i fa ell molt visible sempre el seu tatuatge del Che.
Maradona ha sigut sempre , dos cares , molt diferents, jo em quedo amb el grandissim futbolista, que ens va fer enganxar a tots aquells nens a una droga , el fútbol.
Maradona, és un sinònim de fútbol-màgia, es el més gran, i els Pelé,Di Stefano, Cruyff, Bechkembauer,Best,Chalton, Zidane...només han sigut els princeps.
Aquest video que us passo , no és el del millor gol de la història , ni de cap , ni de xilena, ni rabona, ni tant sols de penal, és el d’un escalfament previ a un partit de UEFA, contra el Bayern de Munich , crec, si, si, un escalfament, així era Maradona, que d’uns tocs en us escalfament, feia magia i a ritme de música.
Sóc , futbolero, ex practicant d'aquest esport , fins que em faig trencar els lligaments, sóc d'una generació, que encara que eram molt petits, teniam un idol... Maradona.
Jugàvem a fútbol al carrer, i tots voliem ser-hi ell, tot voliem ser Diego, tots la voliem tocar com ell.
Gran futbolista, no hi hagut mai cap futbolita com ell, petit, hàbil, molt hàbil, amant del toc, la màgia, l'enganyifa al rival, la velocitat endiablada amb l’esfèric controlat, un gení, un superdotat del futbol.
Però si mirem enrera, veiem un nen que jugava al carrer, que ve d'un barri marginal, i que va començar a jugar a fútbol en un equip que es deia Cebollitas, després de cop , ja estava jugant a la lliga argentina amb Argentinos Juniors i després al més gran dels equips d'América, el Boca Junior ,de Buenos Aires.
El Barça va pagar una millonada , i se'l va endur, va passar sense gaire glòria, Del Barça, se'n va endur una hepatítis i una gran lesió que li va provocar un "carnisser" que jugava al Ath.de Bilbao i que responia al nom de Goicoetxea.
Després va saltar al calcio,al Nàpols, on va fraguar els grans èxits d'aquest equip, mai més ha tornat el Nàpols a aixecar el cap.
Va guanyar el Calcio Italià dos cops la UEFA i la super copa d’Europa.
Aqui va acabar el gran Maradona futbolistic, va passejar uns anys més el seu futbol per Sevilla, i va tornar a Argentina, per finalitzar la seva carrera, com no a Boca Juniors.
Evidentment , els seus gran èxits van ser amb l'Albiceleste ( selecció Argentina) , on , apart de guanyar el millor mundial que s'ha celebrat mai , el de Mèxic 86, i ser sots -campió a Italia-90, allà , a Mèxic , va marcar el millor gol de la història del fútbol, en un partit de quarts de finals contra la selecció Anglesa , que entrenava Bobby Robson, on va agafar la pilota al mig del camp, va regatejar a tothom que se li va fiar pel mig , fins que finalment va acabar regatejant a Shilton,el porter, i va marcar el gol, el millor gol de la història.
El Diego dels mundials , eren , màgia, fútbol en estar pur, i on els sentiments del país Argentí , reposaven al peus del seu déu, el deu (10).
Geni futbolístic, evidenment , no podem dir el mateix com a persona, ja que possiblement el que tenia de geni futbolistic, ho tenia de drogadicte, sexeadicte, i mafiòs o potser seria més just dir que va ser poc intel-ligent per getionar la seva vida privada.
Tot va començar a Barcelona, era jove, guapo, i molt ric, va acabar rodejat de voltors , gent que només és volen aprofitar de tu, de la fama , dels teus milions , i del teu magnetisme d’idol.
Festes, nits a les discos, en fi , la dolce vita, però a Barcelona, només era això , la dolce vita, el mateix cas que ara li passa a Ronaldinho.
Les coses es van complicar a Nàpols, on la màfia, va fer d'ell el que va voler, el van acusar de tot, de tràfic de drogues, de compadreo amb la màfia, i de no saber aturar aquesta pilota que van ser les drogues, ara ja savia el que era perdre.
Tot allò que li va donar el fútbol i l’esport, li van treure les drogues.
A l'Argentina , és un déu venerat, jo el venero com a futbolista, però no puc tindre com a idol a un drogadicte, i això és el que passa al Argentina, que llepen el terra on ha passat ell, i fan de la seva malaltia, la malatia d'un país.
Diego, és un referent a l’Argentina, que ara , fins i tot , fa doctrina política, va ser o és gran amic de Fidel Castro, i fa ell molt visible sempre el seu tatuatge del Che.
Maradona ha sigut sempre , dos cares , molt diferents, jo em quedo amb el grandissim futbolista, que ens va fer enganxar a tots aquells nens a una droga , el fútbol.
Maradona, és un sinònim de fútbol-màgia, es el més gran, i els Pelé,Di Stefano, Cruyff, Bechkembauer,Best,Chalton, Zidane...només han sigut els princeps.
Aquest video que us passo , no és el del millor gol de la història , ni de cap , ni de xilena, ni rabona, ni tant sols de penal, és el d’un escalfament previ a un partit de UEFA, contra el Bayern de Munich , crec, si, si, un escalfament, així era Maradona, que d’uns tocs en us escalfament, feia magia i a ritme de música.
23.jpg)
Esteee...como iba loco, la pelota dentro de la red es gol?, porque dieguito sólo juega con ella, loco!, no hace ningún gol!, te erraste en el video viejo!
^^
Tots tenim idols d'aquest esport, mal pesi a jugadors de futbol sala, jugadors de básquet, etc, on demostrem millor joc a nivell mundial.
El 10 del meu moment va ser Romario, i ara toca el 10 de Messi
¡QUÉ GRANDE DIEGO!
Si , però Romàrio, poter va fer la millor temporada d'un futbolista a un equip, però no va fer res més, Maradona, va marcar una època futbolistica , no sols al nàpols, si no al fútbol....
Gran video del Dieguito, el recordo des de petit. Felicitats pel blog!Ens llegim. Salut
Maradona ha set potser, el millor jugador de tots els temps, però jo també sóc de la generació en què ens va meravellar la màgia de Romario, que va fer i ha fet molt més que una temporada bona.
Tu mateix ho has dit d'en Maradona, al barça va durar-hi poc també, i després, al Nàpols ja va començar el declivi, que no vol dir que fos mal futbolista, però ja no era el millor, la vida va com va, a Kuala tampoc li podien prendre mai la pilota fins que un li va trencar la cama també, ja no va ser mai més el mateix!
Bones krugger,
està clar que kubala va ser un gran, desgraciadament, no disposem de tanta informació gràfica, i ja no queda gaire gent que se'n recordi com jugava, però estic d'acord amb tu, que va ser un dels grans, a nivell del barça, potser el millor jugador juntament amb cruyff...