La campanya i els nostres politics

A una setmana vista de les eleccions , on és decidirà el futur d'un país, Espanya, i potser també el nostre, veiem bocabadats las poca qualitat que tenen els candidats i per tant molts els nostres futurs diputats, senadors , ministres i presidents de govern.

Les opcions , no són moltes , per a Catalunya, i potser per a molts , no pots triar entre un arc de partits en el que cadascú té un ideal , el front comú ara per ara , és el NO PASARAN i no deixar que la dreta més radical i rabiosa d'Europa se'n surti amb la seva.

Desgraciadament , ja podem donar per bona la victòria del PSOE, i el aguantar la mesquinesa del PSC, i no trencarà mai la disciplina de partit i votarà en quòrum amb el PSOE , totes les lleis que calguin, on ens podem imaginant a la Sra. Chacón enfrontant-se amb el seu idolatrat "Jose" ?¿?¿.

Les esquerres (ERC- IC ) més dividides que mai, lluitant entre si a veure qui és la més sostenible, la més social, la més verda, la més nacionalista, o la més lliberal.....és una llàstima , ja que en aquestos partits és on ,al meu parer, hi han el polítics amb més ideals , els quals encara no ha florit dins la seva ànima , la perversa llavor del polític, que els hi va va creixent , on es menja els seus ideals , i se'ls empassa per veure en la politica una forma de fer diners (amb un sou molt digne ) i on guanya-se un estatus social (Srs.Duran, Mas, Carod, Piqué...).

De la dreta espanyola més val no parlar, no li donarem cova, i dels pobrets desgràciats del Pp català , que han de engullir salivera cada vegada que els Srs. Acebes, Rajoy o Zaplanes obren la boca en contra de Catalunya i després han de vestir-ho de forma que ells puguin quedar bé, prou-ta feina tenen, sinó que li diguin al Sr. Piqué.

De totes formes , la política quan et fiques una mica endins , i la vius afiliant-te a un partit com és el meu cas , acabes decepcionant-te , i al final acabes donant la raó aquells que creies ingenus i deien que tots els politics són iguals.....

Jo em pregunto, on són els ideals ?¿? Quan tindrem politics amb sentiments, i on diguin clares les coses i no s'amaguin en electoralismes populars, on diuen el que la gent vol escoltar i no tinguin la poca vergonya d'oferir-nos rebaixes fiscals, millores econòmiques i xecs regals com si estiguéssim a la paradeta del mercat, quina vergonya !!!

Seria possible , portar els programes als jutjats i que en el cas d'incompliment , es jutgés o si més no , tingués la decència de dimitir, en el cas d'incompliment.
Però , estar clar que vivim amb un sistema democràtic, i que podem votar, i penso que hem de donar exemple i tant de bó es donés un resultat espectacular en nombre de vots,seria un símptoma de salut democràtica , però estar clar que passarà just el contrari, i això dona igual als politics això no els importa, diràn alguna frase , però ells continuaran amb la seva feina.

Dic i penso que podem donar les gràcies a la democràcia , on tothom pot dir la seva, però si ho mire bé , vivim amb una mena de dictadura capitalista, on tot es regeix sota un règim econòmic, tant tens tant vals, i amb un marc on una persona o un poble no pot decidir el seu futur,... o és democràtic que ni els catalans ni els bascos no poguem tindre un referendum d'autodeterminació ?.. Es democràtic que una regió tingui una fiscalitat diferents a les altres, és democràtic que els Catalans oaltres regions paguin més i se'n aprofitin unes altres regions per tindre unes infraestructures que tu després no tindràs ?¿?..bé així podriem estar tres dies fent reflexions sobre la democràcia.

Per tant jo des de la meva humil opinió , demano que els politics no facin politica de cara a la galeria i baixin al carrer on estan els veritables problemes, o els sentiments reals i que demostrin que defensen els ideals que porten a les seves sigles, no de tant en tant.
Potser hauria de nèixer una raça nova de polítics, no necessitem tants advocats, ni metges ,... en la classe nostra politica, potser la gent del carrer hauria d'agafar el relleu, i ser més importants als seus partits i després fer el salt a la politica de primera linia,.... és un suggeriment.