Us faré 5 cèntims d'allò que us podeu trobar , o millor dit no podeu trobar a la
Expo Internacional de Zaragoza, que s'està celebrant durant aquest estiu 2008.
D'entrada t'adones de la grandesa del aconteixement ; del no res apareix una gran explanada urbanitzada i de tot allò que l'envolta: gran avingudes, grans accessos, parquins, arbres, canalitzacions, molt control , molta policia... Un cop arribes, ja comences a veure l'skyline de l'Expo, grans edificis , grans estructures i grans alçades.En un principi penses:" sort que després això s'aprofitarà i faran quelcom que sigui útil a la vida diària de la gran ciutat de Zaragoza" però a mida que vas veient els edificis, i estàs a dintre penses : "Com ho faran per aprofitar apuestos edificis? Com ficaran oficines aquí?"
La idea de l'expo, d'entrada , sembla bona: conèixer cultures , la visió dels diferents països sobre diferents aspectes, en aquest cas l'aigua ,què és clar com està de moda ... doncs és un reclam que tira i força.
Aqui vindrien els meus motius personals per no anar-hi.
Motiu 1
Anem per feina! Si espereu veure grans pavellons per fora, correcte, aquest és el recinte, però es clar , si voleu contingut dins dels recintes i dels pavellons, no seria el cas, pocs trobareu que us puguin interessar.
Motiu 2
El pavellons dels diferents països assistents son una decepció, el que no tenia un mini-mercadillo de baratijas, tenia dos posters malcontats i un parell de fotos.Cues per veure quelcom que no sabies el que era, i la decepció era constant.
Un quan va a un pavelló, de per exemple un gran país com Suècia, no espera veure publicitat d'Ikea, què passa que els suecs treballen només per Ikea? Ni esperes, per exemple que si fas una cua de quinze minuts per veure el gran pavelló d'Egipte, et facin entrar a una sala de 10 metres quadrats per veure 7 pedres gravades exposades en unes vitrines , què per no posar, no et posen ni d'on són, ni què representen.
Motiu 3
Un cop superada la decepció dels recintes dels països dius... anem als recintes de les comunitats, i veus el nom del teu país ( llagrimeta) i a dintre, una altra decepció, la recepció la encapçala , una colecció d' ampolles d'aigua de tot el món , d'un senyor que és dedica a fer col-lecció d'això, i després un parell de fotos d' aigüestortes, i vinga....vist!
Motiu 4
Bé, hauríem d' anar als molts pavellons temàtics, doncs... més del mateix , molt edifici emblemàtic i molta història per no res; molta informació dispersa, però sense concretar, i aquí penses, això és impossible d'aprofitar, i això val milions.
Motiu 5.
Una de les grans atraccions és el telefèric, que de fet són els de les pistes d'Aramon, doncs bé, per agafar-ho has de sortir del recinte, el viatge, deu durar uns 2 o 3 minuts, la panoràmica està bé, ja que visualitzes tota l'Expo i et porta d'una punta a l'altra però no transversalment sinó al llarg de l'ample del recinte, realment per ser que semblava la gran atracció, si et despistes no tens temps ni de treure la càmera de fotos.
Motiu 6.
La torre del Aigua ,l'edifici més alt de l'Expo Saragossa 2008 és una construcció de 70 metres i 23 plantes que s'eleva sobre una base amb forma de gota d'aigua.La gràcia, estaria en pujar-hi a dalt de tot, per veure una gran panoràmica de la ciutat, un pensa l'esforç val la pena; doncs hi ha una rampa que et puja a la planta 23, un cartell t'indica que tens 17 minuts de pujada, si vas a un ritme d' Induráin en menys de 10 ho fas. A mida que vas pujant , tens unes finestres amb una gran marc, que et deixa veure una mica la gran panoràmica, pujes amb ganes , perquè penses que a dalt, hi ha un espectacular mirador, estaràs una bona estona fent fotos però... arribes, fas el record del dia a la pujada, però no veus hostesses, ni cap premi de la muntanya, és igual preguntes on està la porta del mirador i et diuen que no hi ha pas cap mirador, que el mirador és el que veus, i això és la cafeteria, això sí de nom: Cafeteria Nube.
fotografia del interior de la Torre de l'Aigua , on es pot contemplar l'escultura central.
Motiu 7.
SSMM, el REi de Espanya, Juan Carlos I de Borbón y Borbón, com vam tenir la reial mala sort de coincidir amb ell, doncs és clar , comencen a tancar pavellons, el d’ Aragó no va estar obert fins les 13:00 i el d’Espanya no el van obrir al públic en tot al dia, disculpin les molèsties.
Doncs no ens van descomptar pas res del preu de l’entrada, per cert 41€ per persona (entrada i un viatge amb el telefèric) pàrquing a apart, 12 €.
Aquesta és la meva visió subjectiva d’aquest gran aconteixement, que si mirem al passat ens ha deixat grans obres a les diferents Exposocions , com per exemple la Torre Eifiel a la Exposició de Paris del 1889, o a Torino al 1911 la Torre Antoneliana, que va ser durant molst anys l’edifici més alt d’Europa. o a Barcelona, al 1888 que apart de veure les noves tecnologies de la època, va deixar l’Arc del triomf o el zoo del parc de la ciutadella i la restructuració de la ciutat. A brusel-les, el Atomium al l’Expo del 1958, bé i moltes i molte més.
Primer de tot , ja hem tornat de la nostra estada a la meravellosa illa Italiana de Sicília, però per començar us voldria detallar en aquest primer post, un aspecte que ens va impressionar molt dels Sicilians , malgrat ja estàvem avisats, hi ha coses que fins no les vius no les assimiles ni les valores.En les qualitats humanes hi ha virtuts i defectes, i aquestos dies hem pogut constatar un gran defecte dels Sicilians , NO SABEN CONDUIR.
23.jpg)
