71 anys després i no us oblidem

Van ser cinc minuts , cinc minuts infernals, cinc minuts de descàrrega de ràbia miserable i sense compassió, cinc minuts de pànic, de mort, de negror, i de mort de gent civil, va ser , farà demà 71 anys, uns dels episodes negres de la guerra Civil Espanyola, va ser el bombardeig feixista a la ciutat de Lleida.
En l'atac aeri, portat a terme per l'Aviazione Legionària italiana --segons s'ha sabut recentment--, hi van morir almenys 221 persones, la majoria civils, i més de 700 van resultar ferides. Les bombes van caure el 2 de novembre del 1937, durant cinc minuts, en ple centre de la ciutat, sobre el Liceu Escolar, a l'actual Avinguda Blondel, en què van morir, entre d'altres, 48 nens d'entre 7 i 11 anys, alumnes del col.legi Liceu Escolar.
Després, els fets van ser silenciats pel règim franquista, fins al punt que el registre del cementiri municipal corresponent a aquells dies ha desaparegut. Els morts van ser inscrits per l'ajuntament en un llibre d'honor que tampoc ha estat localitzat.

La barbàrie de les guerres, i concretament la del feixisme Espanyol, van portar per primer cop, les guerres a la població civil com objectiu, i la nostra ho va patir fins al final.

Finalment, voldria que com a petit homenatge a les victimes, fer aquest link, http://dignidadmemoriayvida.blogspot.com/ blog, on parla d'aquestos fets i també sobre l'escultura que hi ha a Lleida, en memòria a les victimes al lloc dels fets.
Salut i República.

L'orgull de la ciutat de Lleida

Sempre és bonic i il-lustrador mostar la teva ciutat a amics i coneguts que volen gaudir d’uns dies per la nosta petita i acollidora ciutat de Lleida.
De Lleida , és famosa la boira, la qual podriem dir que té D.O., però també hi ha situat en un turó fent de guardià de la ciutat l’imponent Seu Vella , on la seva magnifica història i la seva especial arquitectura ha fet d’ella un simbol de la nostra ciutat.
Desde el turó de la Seu Vella tenim una vista privilegiada de la ciutat de Lleida i de tota la plana, aquesta visió ha sigut molt diferent al llarg els segles i ha vist la gran transformació de la ciutat així com la de la propia Seu Vella.
Començada a construir al segle XIII , a partir d’aquí, s’ha anat ampliant aquesta construcció amb les diferents capelles , i portades així com la del espectacular claustre, el més gran d’Europa.
La Seu ha sigut catedral, castell, caserna militar, monumet dels Lleidatans i ara vol ser declarada patrimoni mundial.

Per tots els meus ciber amics, que no coneixen la Seu Vella, us deixo unes fotos perque us feu una idea del nostre monument i així us animeu a fer-hi una visita...

La nostra memòria no oblida

El jutge Baltasar Garzón, ha fet quelcom que s'hauria d'haver fet amb l'"assentament" de la democràcia al 1982, i que han fet tots els països civilitzats del món que han acabat amb una dictadura, jutjat-la i criminalitzar-la.
Ara sembla un escàndol, que el jutge Garzón, , vulgui dignificar la memòria dels assassinats i la memòria d'un país, el qual, encara esta sota la magnificència d'una guerra.
Alguns ja titllen tot això de "Garzonada" i d'altres han demanat , en clara postura burlesca i poc adient per un polític , que també portin el document de defunció de Napoleó.
Aquest enrenou , sota la meva opinió, vindria per no haver fet els deures quan tocava, a la trasnsició.Va estar mal dirigida , va ser aquesta , una transició de pà sucat amb oli, que va permetre "pactar" amninisties amb els assassins, i deixar viu l'estament militar amb els seus "galons " , com dient que van fer una gran revolució per Espanya.De regal va deixar al país una monarquia que mai es va alçar al règim i sempre va dir "amen" als dictàmens del vell decrepit i assassí dictador.
Arribem tard, massa tard , però encara estem a temps de fer justícia amb els milers d'assassinats que va trasncórrer en aquestos 40 anys maleïts, i ficar el dit acusador dels assassins, ara tots morts, però també a la gent que diu que no cal remoure el passat i deixar ben clara quina ha de ser la posició de la justícia en un país civilitzat i democràtic.

La primera foto de totes correspont al bombardeig a la ciutat de Lleida , novembre de 1937 concretament al Liceu Escolar , on va morir molt nens i mestres , aqui és veu una dona plorant la mort del seu home.
La segona correspont al bombardeig a Gernika .
Fossa de morts apil-lats.
La gent havia de fugir.
Militar i Franco
L'esglesia i Franco

Calen moltes més mostres de les atrocitats que es van cometre.
No creieu que s'han de jutjar ?¿?¿

La Camorra, torna a vèncer.

La Màfia Napolitana, la Camorra, no ha aconseguit el seu propòsit de fer callar per sempre el jove escriptor napolità Roberto Saviano. Tot i què, sí ha fet que l' escriptor decidís , després de viure en una "bombolla", marxar temporalment de la seva Itàlia.
El motiu va venir originat per l'intent d'assassinat que estava coent i preparant la Camorra i que gràcies a un confident ,que va decidir col-laborar amb la justícia , va advertir de l' imminent atemptat contra Saviano, abans de Nadal.Tot s'ha esdevingut , pel seu polèmic best-seller "Gomorra", llibre on posava el dit acusador a un dels forats de la República Italiana: la Màfia.
La seva vida a Nàpols, després d'escriure el llibre, va esdenir un calvari, una mort en vida;protegit amb vuit guardaespatlles, sense veure's gairebé amb la familia, i dormint a la comisaria dels Carabinieri perquè ningú volia llogar-li un pis.
Aquestos fets, fan veure l'injusta que és la vida, i que no tothom pot parlar de tot, però això passa a molts països, fins i tot al nostre, i encara que no perilla la vida, pots passar uns dies a la garjola si te'n vas massa de la llengua parlant, per exemple d'algunes "reials" intitucions.

Ja fa 68 anys del assassinat del President Companys

Podríem dir que va ser un lleidatà (El Tarròs , Urgell ) il-lustre, però evidentment va ser quelcom més que això.
Va ser un martir per Catalunya?¿? segur, ningú li pot discutir que va ser un lluitador per Catalunya fins la mort i per Catalunya va morir.
Demà , exactament ,farà 68 anys del seu afusellament i encara, a data d'avui, ens estem arrosegant per demanar ves a saber el que a Madrid.
Desde aquest humil bloc personal, fet desde Catalunya i per un Català, com ell, vull retre homenatge, a tota la gent que lluita per Catalunya, i per el reconeixement de la nostra identitat, com va fer el President Companys.

Visca Catalunya lliure.

Premi Nobel de literatura, França continua líder.

Ahir van concedir el premi Nobel de Literatura, a l'autor Francès, Jean Le Clézio, com a tots el premiats , com l'any passat a Doris Lessing, i l'altre a Orhan Pamuk, o a grans autors com V.S. Naipaul, Günter Grass,José Saramago, Dario Fo és el reconeixement a una vida dedicada a la literatura.

No hi cosa més enlluernadora per les lletres d'un país que rebre el nobel, molt s'ha parlat de les vegades que un autor català rebés un nobel, seria , una acte noble i gentil, cap a una de les millors literatures del món el reconeixement definitiu cap a la nostra mil-lenaria llengua.

Suposo que en les Españes, es faria el possible, per que Catalunya no rebés aquest premi, que seria un insult a la seva llengua , la madre de todas las lengua, el Español.

A mi, simplement, em faria vergonya, si estigués en el món literari, ser espanyol ,tant que fan alardes del Español, quantes vegades un Espanyol ha rebut un nobel ?¿?¿ 5 , cinc miserables vegades , França 15, Itàlia 6, Alemaya 9...si els Suecs tenen més que Espanya.

Però encara diré més, jugem a lo gran , amb l'idioma, el grandisim Espanyol, de lado a lado del charco, amb aquest potencial de 300 milions de hispanoparlants , quantes vegades s'ha guanyat el nobel....?¿?¿10, només 10, les lletres Angleses, franceses i alemanes han estat més reconegudes...res a veure amb la població que parla Francès o Alemany.

Potser hauríem de deixar pas a que el català es fes via en aquest món, i que desde les nostres institucions, adormides , fesin quelcom més que passejar el Català per una fira de llibres a Frankfurt.

Jo li dedicaria el premi al nostre estimat amic , Mario Vargas Llosa, entre d'altres es clar.

MANIFIESTO DE SOLIDARIDAD CON ESPAÑA

L'altre dia m'arribava aquest email, que potser alguna vegada heu vist, curiòs i molt reflexiu, sobretot amb aquella cantarella que feia la dreta Espanyola, en les batalles del estatut, que deia que no permetria que en unes "regions" d'Espanya , tinguesin més privilegis que en altres...

Tengo la nacionalidad española y soy española. Vivo en Cataluña y quiero ser solidaria con el resto de los españoles y viceversa. NO QUIERO ser diferente, pero sí quiero ser y tener los mismos derechos y las mismas condiciones de vida que todos ellos. POR ESO:

QUIERO: Que mi I.P.C., ( el último del 4,10 % ) sea el de la media de toda España, o sea, el 3,80 %. Cada año es superior en Cataluña y me aleja del resto de los españoles.

QUIERO: Que una vivienda en Barcelona, valga lo mismo que otra en cualquier punto de Extremadura. El costo de una en Barcelona me permitiría comprar tres en Extremadura, vivir en una y alquilar las otras dos y así conseguiría incrementar mis ingresos.

QUIERO: Que el agua, que yo pago a 18,00 EUR m3, valga igual que la de una urbanización próxima a Valencia, que cuesta 0,20 EUR m3.

QUIERO: Que el billete ordinario del Bus de Zaragoza con un coste de 0,75 EUR, sea lo que me cuesta a mí, que ahora pago 1,15 EUR por desplazamiento urbano.

QUIERO: Que el Impuesto de Transmisiones Patrimoniales del País Vasco, que ahora está exento, sea igual para mis hijos cuando hereden (si es que lo logran), ya que en Cataluña se aplica una escala semejante a la del I.R .P.F.

QUIERO: Que la ITV , que en Melilla cuesta 19,00 EUR, sea la que yo pague aquí en vez de los 44,65 EUR que yo desembolso.

QUIERO: Que de las seis salidas por carretera que tiene por ejemplo la ciudad de Madrid, sean de pago al menos cinco, como ocurre en Barcelona.

QUIERO: Que cuando mis hijos empiecen el curso tengan los libros de texto gratis como en Extremadura y no gastarme entre 200 y 300 euros como aquí y ahora.
QUIERO: Que la red de autopistas que atraviesa Andalucía, Extremadura, Murcia, Castilla-La Mancha y Castilla-León sea totalmente de pago y tan cara como la que cubre Cataluña, y no gratuita como ahora a pesar de que la densidad de su tráfico es 1/5 parte de nuestras autopistas.
QUIERO: Implantes dentales GRATUITOS como en Extremadura.
QUIERO: Por si cambio de opinión algún día, cambio de sexo GRATUITO como en Extremadura.
QUIERO: Que cuando vaya a comprar un ordenador a mis hijos, tenga una subvención igual que en Andalucía, País Vasco, Cantabria, Asturias etc.…
QUIERO: En definitiva, SER IGUAL QUE UN CIUDADANO EXTREMEÑO, ANDALUZ, MANCHEGO, CASTELLANO O LEONÉS. Como pensionista, tendré unos ingresos idénticos que cualquier otro semejante a mí. Por eso, cuando yo sea IGUAL que todos los españoles, con todo lo que me sobre, gustosamente ... SERE SOLIDARIO

Custo Lleida

Ahir , vaig tindre el privilegi d'assistir a un aconteixement com pocs a la nostra ciutat , ja que el dissenyador Custo Dalmau, va triar Lleida per fer la presentació de la temporada primavera-estiu 09 al incomparable marc del Claustre de la Seu Vella i va ficar a Lleida al mapa de la moda internacional. Prop de 1.500 persones vam assistir a la presentació europea de la nova col·lecció, mitjans de comunicació internacionals i personatges famosos com l'actriu Victoria Abril, Rossi de Palma, Lucrecia, Judith Mascó, Alejo Sauras, l'actor americà de CSI Gary Dourdan , van donar la nota de glamur a la vetllada, juntament amb els models professionals, Ester Cañadas i Andrés Velencoso.

Vaig poder copsar , el glamour en un acte d'aquesta mena, a Lleida, no estem acostumats a visualitzar un event d'aquesta mena, i això és nota en l'actitut de la gent vers al famoseo, que el tractava com si fossin autèntics Déus, sense diferènciar si era un personatge mereixedor de la clamor popular.

L'acte va començar amb mitja hora de retard, els accesos a la Seu vella col.lapsats, i el claustre a reventar , va fer difícil arribar al nostre lloc , malgrat tindre seient reservat.

La desfilada va ser , espectacular, curta, i al nivell del estil Custo Barcelona, un tipus de roba molt vistosa, i de dificil portar , sobretot el sector masculí, jo habitualment vesteixo traje, però no trindira valor per ficar-me un colorit traje dalmau o com li dic jo, de "payaso Micolor", amb tot el repecte, i sense ànim de fer crítica sobre unes qüestions de moda, les quals m'agraden molt , no sóc entés ni professional.