L'aigua, en boca de tots.

Aigua

Important

Gestió

Universal

Abandonada per l'home

S’ha escrit moltissím sobre aquest tema, i s’ha donat mil versions de les coses, i no sempre amb bones intencions.Està clar que hi ha una sèrie de factors importantíssims que s’han de tenir en compte, a partir d’aquí , casdascú ha de veure la manera de solventar-ho , tot depèn de la zona on siguis.

La sequera no és la culpable total de la manca de recursos hídrics a Catalunya. Hi ha hagut una molt dolenta planificació per part dels diferents governs de la Generalitat en qüestió de gestió hídrica, i tots s’han mogut segons les condicions polítiques del moment; han de saber els polítics que l’aigua no és ni de dretes ni d’esquerres, ni tant sols dels ecologistes, l’aigua és de tots.
Per sort o per desgràcia , Catalunya, té un repartiment poblacional gens equilibrat i fa que 5.5 milions d’habitants , visquin en un 19 % de territori.
Qui gestiona més aigua ? El sector agrari. Per tant en aquesta crisis hem de mirar al sector agrícola, que gestiona el 72% de l’aigua. No es qüestió de dir que han de tenir més cura a l’hora de regar, ni que potser la malaurada tradició d’inundar terrenys tampoc és gens efectiva , ni la de regar terrenys gens fèrtils,cosa que els mateixos pagesos ja deuen saber sinò que han de tenir clar que, encara que realment viuen de l’aigua, han de saber , que no en són pas els seus senyors.
Penso que venen d’una cultura on mai els hi ha mancat , l’han tingut tota la vida , i mai han hagut de pensar que és un recurs que s’esgota, és per tant l’hora de professionalitzar més aquest sector, i donar un impuls per formar-los en aquesta materia, incloent ingeniers agricoles que tinguin una formació en gestió hídrica, per exemple.

Quines són les solucions ? No seré jo qui doni en el clau, però potser hi ha una sèrie d’actuacions urgents que s’haurien de tenir en compte.

En primer lloc, s’ha de garantir l’aigua de consum a tot el territori, això està clar. Els governs, per tant , han de prioritzar en aquest tema, i ficar-ho com a primer punt a l’hora de renovar lleis i fer gestions de govern.
Culturitzar a la població; no sé si sancionar és la solució , potser sí en alguns casos, però s’ha de tenir cultura de sostenibilitat des de molt petits, per tant això és feina d’educació a casa, i pedagogía a l’escola.
D’acord amb allò que hem estudiat tota la vida , el planeta terra està format per un 75% d’aigua i un 25 % de terra. Doncs fem que aquest 75% d’aigua, que no tota és potable, pugui ser-ho. Estem al segle XXI, penso que hi ha medis i recursos per fer possible aquesta solució, per tant crec en les dessalinitzadores.
Un altre punt important seria el no frivolitzar amb l’aigua, en d’altres paraules, no fer de l’aigua un eslogan polític.
Caldria no donar peu a l’especulació, ni la voràgine constructiva d’habitatges de segones residències que fa que, amb l’excusa de fer-hi arribar l’aigua de boca, es crein complexos residencials, amb jardins, piscines o resorts inacabables, camps de golf, spa, etc...
Crec en els científics i ingeniers ; i per tant en la gent preparada en aquesta matèria que són els que han de fer que es professionalitzin encara més totes les institucions , privades o governamentals que gestionen l’aigua.Per exemple , és vergonyós i ridícul el cas de la fuita d’aigua d’una població com Badalona, i el fet que no l’hagin solventat en dos anys.Per tant aquí hi ha hagut una negligència esgarrifosa, i una manca de professionals per solventar-ho.

Però sobretot , el que ara cal és que plogui !!! Que s’omplin de nou tots els embassaments del territori. Així doncs ,encara que siguem agnòstics, ens tocarà mirar al cel.........i com diu un refrany popular "cada gota de pluga, té un arbre que l'espera".