Good bye Sir Robson

divendres, de juliol 31, 2009, Posted by Albert, 10 Comments


Avui ens ha deixar Sir Bobby Robson, qui va ser , entre d'altres , entrenador del Barça al 96.

Ens ha deixar la seva elegància, i el seu tarannà especial i carinyos, ans el contrari d'un entrador que va vindre després d'ell ( Van Gaal).
Ha lluitat , durant 18 anys, amb un càncer, maleïda paraula, i finalment, com garirebé sempre, s'ha perdut aquesta batalla, dura , molt dura , tant fisica, com potser encara més ,psiquica.
Podem destacar moltes , moltes , coses d'aquest entranyable , senyor, però jo descaco una, va saber marxar del Barça, amb silenci, sense fer soroll, ni assenyalant a ningú, perque , ell és un senyor, ell és i serà sempre Sir Bobby Robson.

Descansi en pau...

La Mare de totes les "corrides"

diumenge, de juliol 12, 2009, Posted by Albert, 6 Comments

Ara hi ha una fervent intenció de demostrar que a Catalunya, hi ha una notable afició per matar braus malferits en un recinte tancat ( a Espanya d'això li diuen Fiesta Nacional ) i per això munten espectacles que tenen el mateix de dantesc com de lamentable, i d'aquesta forma ja tenim el debat format, i la gent va dient pepinades al respecte.
Lluís Companys a la Maestranza.


Al nostre país, que ha demostrat mil vegades que no és amiga de la festa ( per molt que el MH Lluís Companys , fos aficionat ), hi ha gent que s'esforça per que això sigui tot el contrari, i aquí entra en acció " Ers nens den Montilla " , espanyolistes i defensors de les festes pàtries ( Manuela de Madres,Sr.Ferran, Sr.Zaragoza...) i els surt la vena folklòrica a aquestos espanyolistes de pacotilla que ens governen gràcies a uns altres succedanis de independentistes,, i defensen la festa, que no els agrada prohibir i que donaràn llibertat de vot a la proposta de llei de prohibir els braus a Catalunya.
Home es clar, o creien que els Partit andalusista de Catalunya , que ens governa, negaria la fiesta als espanyols que som tots els que vivim en aquesta comunitat espanyola que es diu Cataluña.
Patètic, com un grup de governats, son capaços de destroçar la cultura Catalana , rebentar-la , estripar-la i fer-nos empassar , com a festa nostra, la festa d'un primats, que s'exciten fins a extasiar-se amb la sang d'un animal indefens.
Visca la festa nacional, i olè ( variant catalana amb accent obert a la e).